El Congrés conclou que l''operació Catalunya' sí que va existir

La comissió d’investigació sobre l’ús polític de la Policia en l’etapa de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior, coneguda com a operació Catalunya, va acabar aquest dijous amb l’afirmació que sí que es va utilitzar per perseguir els adversaris polítics i que hi va haver un “abús de poder” per part dels seus responsables.

Així ho va acordar per majoria la comissió, que va aprovar un dictamen amb el vot en contra del PP, l’abstenció de Ciutadans i set vots particulars que aniran a Ple per a la seua votació. El diputat de Ciutadans Miguel Gutiérrez va justificar la seua abstenció en la percepció del seu grup que no ha existit una brigada de policia política com a tal, sinó un abandó de funcions en els que dirigien el ministeri i no van controlar el que estaven fent alguns dels seus comandaments.

No es va acceptar la proposta de Podem de portar les conclusions a la Fiscalia, però aquest partit va anunciar que presentarà una querella perquè es depurin les possibles responsabilitats criminals, cosa que no farà el PSOE, una vegada que la comissió va constatar les polítiques, que personalitza en Fernández Díaz, en l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó i en el seu exnúmero dos Eugenio Pino.

El dictamen conclou que sota el mandat de Fernández Díaz, “utilitzant de manera fraudulenta el catàleg de llocs de treball, es va crear una estructura sota les instruccions de Cosidó, per ordre de Pino, amb el coneixement del ministre, destinada a obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven el Partit Popular”.

I també una estructura creada per al seguiment, la investigació i, en el seu cas, la persecució d’adversaris polítics, com el PSOE, Podem o el nacionalisme català.

ERC demana per carta a Maza emprendre accions legals per les revelacions de ‘Las cloacas de Interior’

Unes decisions que van suposar “una inacceptable utilització partidista amb finalitats polítiques dels efectius, mitjans i recursos del departament d’Interior i de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, amb un abús de poder que trenca les regles essencials de la democràcia i de l’Estat de Dret”.

D’altra banda, es va fer també una crida d’atenció per “exterioritzar” la “poca col·laboració” del Govern espanyol a l’hora de remetre l’abundant documentació sol·licitada pels grups, si bé, com va subratllar el diputat socialista Juan Carlos Campos, de vegades ha anat “molt just de temps”.

Campos va afirmar que el dictamen posa de manifest que s’ha viscut “una de les pàgines negres de la democràcia”, però alhora que la fortalesa de l’Estat de Dret ha estat capaç de posar en relleu la responsabilitat dels comandaments d’Interior en aquest ús partidista de la policia.

El portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, va assegurar que en l’etapa de Jorge Fernández Díaz a Interior es va muntar una “brigada política i patriòtica” que va comparar amb els GAL, amb l’“única diferència” que “no matava sinó que perseguia i difamava la dissidència política”.

D’altra banda, Joan Tardà (ERC) va enviar aquest dijous una carta al Fiscal General de l’Estat, José Manuel de la Maza, per instar-lo que prengui accions legals per les revelacions que apareixen al documental La cloacas de Interior emès a TV3 perquè són “molt greus”.