La Guàrdia Civil entra a les institucions catalanes a la recerca d'informació de Gordó

La Guàrdia Civil va anar aquest dijous al Parlament, al Palau de la Generalitat i a la conselleria de Justícia a requerir documentació sobre el diputat no adscrit de la Cambra catalana Germà Gordó, quan falten quatre dies perquè declari com a investigat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel 3%.

Encapçalats pel fiscal anticorrupció José Grinda, els agents tenien l’aval del magistrat del TSJC que instrueix el cas, Carlos Ramos, dins de la causa contra Gordó per les presumptes comissions que CDC va cobrar a empresaris a canvi d’adjudicacions públiques.

Al Parlament els guàrdies civils es van centrar a les dependències del departament d’Infraestructures, Equipament i Seguretat i van fer una còpia del compte de correu electrònic de Gordó des que és diputat. Els agents no van entrar al seu despatx al no considerar-ho necessari per aconseguir accedir al correu.

Gordó va reaccionar a l’escorcoll per Twitter, donant a entendre que està tranquil i sense res a dir

A la Generalitat buscaven documentació de quan Gordó va ser secretari del Govern, com l’agenda de visites i una relació del personal que li donava suport administratiu. El conseller de Presidència, Jordi Turull, va instar els agents a quedar-se a la sala d’espera mentre anava a buscar la informació requerida perquè “la seu del Govern de Catalunya no pot ser lloc d’escenificacions mediàtiques de cap tipus”.

Fonts del Govern van explicar que “en tot moment el tracte amb els agents ha estat correcte” i que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser informat puntualment de tot el que va passar. Pel que fa a l’entrada a la conselleria de Justícia, la Guàrdia Civil es va emportar l’agenda pública de quan Gordó era conseller i un llistat del personal que hi havia al departament en aquesta mateixa època, segons fonts del Govern.

Aquesta agenda pública, no obstant, només recull els actes protocol·laris però no hi consten les reunions que l’exconseller hauria pogut tenir al marge d’aquestes cites oficials, segons les mateixes fonts. La Guàrdia Civil tenia la intenció d’aconseguir el llibre de visites a la conselleria de l’època Gordó però no el van trobar.

Dins d’aquesta sèrie de diligències, els agents de l’Institut Armat també es van presentar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). La causa del TSJC es manté sota secret de sumari.

Puigdemont es pregunta si Montoro pagarà dels seus diners l’amnistia fiscal com demanen pel 9-N

A tot plegat, Gordó va reaccionar amb un missatge al seu compte personal de Twitter: “Sense comentaris. Cel serè.” Les reaccions dels partits no es van fer esperar. Per a Catalunya Sí que es Pot, l’escorcoll de la Guàrdia Civil es veu “l’ombra de la corrupció de CDC”. Els populars, per la seua banda, veuen “poc edificant” que Turull impedís l’entrada dels agents a la Generalitat.

El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Ferran Pedret, va contrastar l’actitud de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va permetre l’entrada de la Guàrdia Civil a la Cambra amb el fet que el conseller de Presidència els impedís l’accés a la Generalitat.

Per la seua banda, el diputat d’ERC Gabriel Rufián va expressar la seua “col·laboració total i absoluta” perquè s’investigui la trama del 3% que afecta l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i va defensar que la Guàrdia Civil “vagi on vulgui” i “investigui qui vulgui”. “Per ERC, no serà”, va emfatitzar.

les claus

Dimissió a Ensenyament. La secretària d’Ensenyament de la Generalitat, Maria Jesús Mier, va presentar la seua dimissió a la nova consellera, Clara Ponsatí, al reunir- se amb la nova titular del departament. El director general de Centres Públics, Lluís Baulenas, ocuparà el lloc.

El TSJC cita Turull. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya cita a declarar com a testimoni el conseller de Presidència i expresident del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, en la causa oberta contra la Mesa del Parlament per haver permès la votació de 2 resolucions a favor d’un referèndum.

Munté vol ser alcaldessa. La vicepresidenta del PDe- CAT, Neus Munté, va dir que li agradaria ser candidata a l’alcaldia de Barcelona.

El lletrat major del Parlament qüestiona que l’1-O sigui unilateral. El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, va qüestionar la legitimitat del referèndum unilateral de l’1 d’octubre i el va descriure com un “moviment tàctic” que “pot tenir un problema de credibilitat”, en un article titulat El futur polít ic de Catalunya: el paper del Parlament. Segons assenyala Bayona, la “contraposició del principi democràtic i el principi de legalitat” que estableix sovint l’independentisme per avalar una via unilateral podria justificar- se en un estat autoritari, però “pot ser arriscat” confondre-ho amb els “dèficits que afectin la qualitat democràtica”. Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i Partit Popular van celebrar les paraules del lletrat perquè consideren que rebutja jurídicament l’estratègia de l’independentisme. 

El Govern central diu que els catalans no pagaran el 9-N El portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va assegurar aquest dijous que si els membres de la Generalitat cometen actes “il·legals” dirigits a l’organització d’un referèndum d’independència “l’hauran de pagar ells” perquè no sortirà “ni un sol euro dels catalans” per “sufragar les vel·leïtats secessionistes d’uns quants”. En la mateixa línia es va pronunciar Inés Arrimadas, de Ciutadans, que va dir que els independentistes han de “pagar les seues festes”. El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va assegurar que un Govern “corrupte” com el del PP no pot donar “lliçons” de com gastar el diner públic i que és “una broma” que acusi la Generalitat de responsabilitat patrimonial pel cost del 9-N. Segons Puigdemont “és terriblement injust, és un abús i un senyal de quina és la qualitat democràtica de l’Estat espanyol que Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs siguin perseguits per les seues idees i compromís democràtic i hi hagi qui els vulgui perjudicar en la seua vida personal”, i es va preguntar si Montoro i el Govern central pagaran amb els seus diners el que no es va ingressar per l’amnistia fiscal. Va contraposar l’actitud del Tribunal de Comptes amb el 9-N i amb el rescat a la banca, i va lamentar que “sigui incapaç de moure un dit per recuperar 60.000 milions d’euros de tots els contribuents”.