JxSí i la CUP registren la proposició de llei de referèndum

Junts pel Sí i la CUP han registrat en el Parlament la proposició de llei de referèndum d’autodeterminació, amb la qual pretenen donar cobertura legal al referèndum que el Govern desitja convocar per a l’1 d’octubre, malgrat l’oposició del Govern de l’Estat.

El text, firmat per tots els diputats d’ambdós grups, ha quedat així registrat però el pròxim pas, l’admissió a tràmit per part de la Taula, no tindrà lloc fins el 16 d’agost, que és quan es reprendrà l’activitat parlamentària.

La proposició de llei ha estat registrada en representació de Junts pel Sí (JxSí) pel seu president, Lluís Corominas; la portaveu, Marta Rovira, i el diputat Jordi Orobitg, mentre que per part de la CUP eren presents Gabriela Serra i Benet Salellas.

JxSí i la CUP estableixen en la proposició de llei les condicions i garanties que ha de tenir el referèndum que desitgen convocar per a l’1 d’octubre, encara que el text pot ser modificat.

La base legal sobre la qual s’assenta la nova llei es reflecteix a l’article 2, en afirmar que el poble de Catalunya és un "subjecte polític sobirà" i, com a tal, "exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seua condició política".

La llei estableix "un règim jurídic excepcional" per celebrar el referèndum i s’empara en la legislació internacional, especialment en sentències del Tribunal Internacional de l’Haia i del Tribunal Suprem del Canadà que consideren aplicables en la consulta catalana.

L’article 3 suposa una advertència davant de la previsible suspensió de la llei per part del Tribunal Constitucional (TC), i destaca que "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte, ja que regula l’exercici d’un dret fonamental inalienable del poble de Catalunya".

També indica, davant de possibles querelles o altres accions judicials, que la llei empara totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin directament o indirectament en la preparació i celebració del referèndum.

Al següent article s’especifica que la pregunta del referèndum serà: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?" i es declara el caràcter "vinculant" de la consulta, pel que no serà una simple "mobilització" o un procés participatiu com el del 9 N.

En la llei s’indica que, si en el recompte de vots vàlids hi ha més vots afirmatius que negatius, això "implica la independència de Catalunya" pel que, a tal efecte, el Parlament "dins dels dos dies següents a la proclamació dels resultats" celebrarà "una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i l’inici del procés constituent."

Al contrari, si en el recompte hi ha més vots negatius que afirmatius, això "implicarà la convocatòria immediata d’unes eleccions autonòmiques".

El text preveu que el referèndum se celebri amb les condicions més semblants possibles a les convocatòries electorals precedents, però amb algunes excepcions, com per exemple la creació de la Sindicatura Electoral com substitutiva de la Junta Electoral i un cens semblant però no idèntic a l’utilitzat habitualment.

Respecte al cens, els grups proponents no han detallat les seues característiques, però sí que indiquen que per votar "no serà necessària l’autorització" del votant per inscriure’s, sinó que les meses electorals disposaran d’un cens preestablert.

Sobre la Sindicatura Electoral, que substitueix a la Junta Electoral com a administració, la llei especifica que estarà integrada per 5 persones, la majoria juristes, que seran designades pel Parlament a proposta dels grups.

"Totes les autoritats públiques tenen l’obligació de col·laborar amb la Sindicatura", precisa el text, abans d’apuntar que la Generalitat "podrà habilitar locals alternatius" quan els ajuntaments no cedeixin les escoles o altres dependències habituals.

A més de la Sindicatura Electoral nacional, hi haurà quatre Sindicatures de demarcació territorial, repartides per seccions electorals i per taules, i respecte a aquestes últimes, es preveu que siguin elegides per sorteig entre els electors.