Urdangarin demana la seua absolució al Suprem al·legant que només va ser un "mediador"

Iñaki Urdangarin ha demanat al Suprem la seua absolució en el cas Nóos, al·legant que va actuar únicament com "un mediador sense coneixements de Dret d’Administratiu" per aconseguir, amb els seus "contactes esportius i institucionals", que Balears celebrés uns fòrums sobre Turisme i Esport o patrocinés el millor equip del món de ciclisme.

Partint d’aquesta tesi, Urdangarin es qualifica a si mateix com un "amigable componedor", segons el recurs de cassació, que publica avui el diari El Mundo, interposat per la seua defensa contra la sentència de l’Audiència Provincial de Palma que el va condemnar a 6 anys i 3 mesos de presó per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l’Administració, tràfic d’influències i dos delictes fiscals.

Assegura a més en el seu recurs que va actuar "amb la consciència que tot es feia correctament i legalment", descarregant de nou la responsabilitat de les contractacions en el seu exsoci Diego Torres, vicepresident de Nóos, que també ha demanat l’absolució al Tribunal Suprem.

Per tot això, el marit de la infanta Cristina entén que la sentència per la qual ha estat condemnat està basada en "fonamentacions il·lògiques, absurdes i que manquen de la solidesa i raonabilitat legalment necessàries" i apunta que aquesta versió judicial "resulta més improbable que probable".

En el recurs presentat per Diego Torres, segons El Mundo, aquest insisteix que totes les activitats de l’Institut Noos estaven supervisades per la Casa Reial, fins el punt de controlar el que feien els seus "becaris".

El cas Nóos va arribar ja al Suprem el passat 3 de juliol quan la Fiscalia va presentar el seu recurs reclamant augmentar la condemna de l’exduc de Palma en un mínim de 10 anys i un màxim de 14 anys de presó, depenent la pena alternativa que l’alt tribunal consideri més apropiada imposar en aquest cas.

També va demanar augmentar la pena a l’exsoci d’Urdangarin, Diego Torres, i a l’expresident balear Jaume Matas i condemnar-ne quatre dels absolts de la branca valenciana del cas.