Juana Rivas diu en una carta que està vivint un "malson de terror"

Juana Rivas, la dona que roman il·localitzable des que el passat 26 de juliol va incomplir l’ordre d’entregar els seus fills al pare, ha escrit una carta en la qual considera que no és un rapte fugir per protegir els menors i en la qual narra el "malson de terror" que viu amb ells.

"Sóc aquesta Juana Rivas Gómez que tanta gent està jutjant", comença la missiva a la qual ha tingut accés Efe i amb la qual aquesta veïna de Maracena (Granada), contra la qual pesa una ordre de recerca i detenció, exposa la seua situació.

Explica que afronta al costat dels seus fills un "autèntic malson de terror" i recorda, com es va explicar en la concentració organitzada en el seu suport en Granada, que encara que està fugida no sent que estigui fent "res de dolent".

La carta que firma Juana Rivas fa referència a la denúncia que va interposar davant del Jutjat de Violència Sobre la Dona 2 de Granada, que va dir no tenir competència perquè denunciava fets ocorreguts a Itàlia, i considera que si llavors s’hagués fet cas a la "greu situació", el Conveni de l’Haia els protegiria.

"Un rapte no pot ser una dona que fuig de l’horror per protegir els seus fills (sí, amb l’excusa de les vacances) Com si no?", relata la carta, en la que Rivas explica que "un maltractador mai no et donarà el consentiment d’anar-te’n" i després del que exposa que va haver de "sortir del terror en què estàvem submergits".

Assegura a més que des que va arribar a Espanya l’any passat ha estat "sempre" disposada a arribar a un acord amb la seua exparella, Francesco Arcuri, sempre que no passés per tornar a la "vida de malson" d’Itàlia, i nega haver parlat malament del pare als seus fills.

Recorda que la seua exparella va faltar a citacions judicials, no va contestar a trucades de la seua advocada i va respondre a tot amb una demanda internacional "com si jo hagués raptat els nens".

"Qualsevol amb la meua història, vivint en una casa aïllada en el camp a 8 quilòmetres de l’únic poble d’una illa petita en un país que no és el meu, sense cap familiar, treballant amb el meu maltractador, vivint a casa del meu maltractador (...), Quina persona en aquesta situació va i posa una denúncia?", pregunta la carta.

"Els maltractaments, dels quals el meu fill ha estat testimoni, s’acrediten. Surt en la sentència d’aquest procés, ho diu la mateixa jutgessa", apunta Rivas, que diu no entendre que "es condemni" els nens a ser enviats a un altre país "amb el maltractador".

Narra a més que Arcuri la va maltractar "psicològicament i físicament davant els seus fills durant anys" i assegura que el més gran "no vol viure" amb el pare.

"El meu fill va relatar a la psicòloga coses de terror i no apareixen a l’informe", diu Juana Rivas, que afegeix que les situacions violentes amb la seua exparella eren "de portes per dins, però mai no es privava que els nens no fossin davant, fins i tot el meu fill va rebre algun cop intentant defensar-me".

"Ell -diu la carta amb referència al més gran dels dos menors- seguia al seu pare quan em tancava per veure on amagava les claus tant de casa com del cotxe i, pobret meu, en moltes ocasions me les portava i deia: mama, escapa!".

"Jo no demano que els jutges canviïn sense més ni més d’opinió, només demano que es valori adequadament la meua situació i la dels meus fills", reclama Rivas, que acusa Arcuri d’haver-la insultat i d’escopir-li a la cara davant dels menors.

"Aquí l’important són els meus fills que estan en perill per errors judicials", subratlla la carta, en la qual Juana diu que la seua fugida "no és un desafiament, és supervivència".