“Amagar-me és l’única manera que tinc de protegir els meus fills”

Juana Rivas, la mare de Maracena (Granada) que està desapareguda des del passat 26 de juliol amb els seus dos fills menors per evitar entregar-los al seu progenitor condemnat en el seu dia per maltractament i sobre el qual pesa una ordre de busca i captura precisament per no fer entrega dels nens, va indicar que amagar-se “és l’única forma” al seu abast per protegir als fills, “les seues joies més preuades”, de “l’autèntic malson de terror” a què s’estan enfrontant. En una carta facilitada per l’entorn de Juana, ha volgut agrair “tot el suport” rebut davant del qual no té “prou paraules d’agraïment, però sí un cor que s’expandeix sense límits cap a les persones amb humanitat” i, així mateix, va demanar als jutges que tramiten l’entrega dels seus fills al seu pare, Francesco Arcuri, condemnat el 2009 per un delicte de lesions en l’àmbit familiar, que es posin al seu lloc i “parin aquesta bogeria”.

La mare maracenera al·lega en aquesta carta, datada dilluns, que amb la seua fugida no està fent “res de dolent” i que “si la llei s’hagués aplicat no estaria en aquesta situació”.

Demana als jutges que es posin al seu lloc i “parin aquesta bogeria” davant del seu maltractador

“Des que vaig venir a Espanya, sempre, pel bé dels meus fills, he estat disposada a arribar a un acord amb l’exparella però sempre la seua resposta va ser que per damunt de tot jo havia de tornar a Itàlia”, subratlla. Rivas es pregunta en la missiva per què si els seus fills “són d’Espanya, un país la legislació del qual els considera víctimes de maltractament, se’ls condemna a ser enviats sense demora amb el maltractador a un altre país”. Així, confessa que “cada situació violenta que desfermava aquest home era de portes cap a dins, però mai es privava que els nens no fossin davant”, fins i tot el seu fill “va rebre algun cop” intentant defensar-la.

En aquest aspecte, Rivas assegura que la seua exparella “no és un bon pare”, sinó que és un home “que deia els pitjors insults” i fins i tot li “escopia a la cara davant dels nens”.

Per tot plegat, Juana Rivas dedica aquesta carta a la jutge de Primera Instància del Jutjat número 3 de Granada, a qui indica que “si us plau si a la seua mà encara queda alguna cosa en la qual ens pugui ajudar, que ho faci” com abans millor.