El Partit Popular descarta aplicar l’article 155 a Catalunya per “raons jurídiques i temporals”

El PP ha descartat ja, “per raons temporals i jurídiques”, posar en marxa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió de l’autonomia d’una comunitat, i aposta per altres fórmules “més oportunes i realistes” per afrontar la convocatòria per part de la Generalitat d’un referèndum d’independència l’1 d’octubre a Catalunya.

Segons el portaveu del Partit Popular al Congrés, Rafael Hernando, recórrer a aquest article “en aquests moments” ja no resoldria la situació, tant per raons de temps com de tipus jurídic.

Veu “inqüestionable” la diversitat d’Espanya però demana alternatives a l’independentisme

La tramitació de la llei del Referèndum obrirà amb tota probabilitat el xoc entre governs

Hernando tanca així la possibilitat que el Partit Popular aprofiti la seua majoria absoluta al Senat per aplicar per primera vegada aquest article de la Constitució, que permet “obligar” un govern autonòmic al “compliment forçós” de les seues obligacions, però no precisa com.

El procediment que regula el Senat exigeix que el Govern central enviï al president de la Cambra una proposta amb les mesures concretes que planteja i que han de ser debatudes en la Comissió General de Comunitats Autònomes, que ha de demanar al president autonòmic afectat, en aquest cas Carles Puigdemont, les al·legacions que consideri oportunes; la proposta final s’hauria de votar en el Ple, on el Partit Popular té majoria absoluta.

Des de les files socialistes, el valencià Ximo Puig veu “inqüestionable” la diversitat d’Espanya però rebutja “nominalismes” i demana alternatives a l’independentisme. El president valencià no sap si hi haurà urnes l’1 d’octubre, però suposa que el Govern central tindrà “prou mecanismes” per evitar el referèndum català.

Per la seua part, en una entrevista, la diputada de la CUP Anna Gabriel confia que la llei de transitorietat es pugui aprovar abans del referèndum. La dirigent anticapitalista, a més, obre la porta que l’aprovació de la norma arribi durant la campanya per a l’1 d’octubre. “Podria ser, perquè el calendari de setembre serà el que serà, és un escenari”, va apuntar.

Sobre aquesta llei que ha de marcar la ruptura legislativa amb l’Estat –i que està pendent de presentar-se a la ciutadania i de registrar-se al Parlament–, Gabriel admet que serà “molt continuista” per poder donar prou sobirania al procés constituent que ha de tenir lloc després del referèndum, en cas que guanyi el sí.

La diputada insisteix que la llei de transitorietat “s’ha d’explicar a l’agost”, i encara que obre la porta que la norma s’aprovi al mig de la campanya pel referèndum –que ha de començar el dia 15 de setembre–, també apunta que la llei es podria aprovar “automàticament” després de donar llum verda a la llei del referèndum, amb un “marge escàs d’hores”.

El passat 3 d’agost, el Govern va presentar un recurs de súplica després que el Constitucional admetés el recurs presentat per l’Executiu central contra la reforma del Reglament del Parlament amb el qual es pretén aplanar la via cap al referèndum de l’1 d’octubre.

Aquesta admissió a tràmit va suposar la suspensió automàtica de la reforma parlamentària recorreguda durant un període de cinc mesos prorrogables o fins que el Constitucional dicti una sentència sobre el fons de l’assumpte. D’aquesta manera, tres dies després el Govern català va presentar un recurs de súplica en el qual va acusar l’Executiu de Mariano Rajoy d’actuar de forma “abusiva” gràcies a l’ús d’aquest mecanisme.

barcelona

La Mesa del Parlament obrirà avui el nou període de sessions de la Cambra catalana sense que tingui en l’ordre del dia abordar l’admissió a tràmit de la llei de Referèndum, com s’havia apuntat al principi, després que Junts pel Sí i la CUP la registressin el 31 de juliol, si bé podria ampliar-se en l’últim moment, encara que tampoc es descarta que s’ajorni per més endavant. La presidenta, Carme Forcadell, ha convocat a les 10.00 hores d’avui els membres de la Mesa a aquesta primera reunió ordinària del nou període de sessions. El text, firmat per tots els diputats dels dos grups excepte els quatre membres de la Mesa de Junts pel Sí, va quedar així registrat i a l’espera de la seua admissió a tràmit per part de la Mesa. La llei estableix “un règim jurídic excepcional” per celebrar el referèndum i s’empara en la legislació internacional, especialment en sentències del Tribunal Internacional de la Haia i del Tribunal Suprem del Canadà que consideren aplicables en la consulta catalana. L’article 3 suposa una advertència davant de la previsible suspensió de la llei per part del Tribunal Constitucional (TC), i destaca que “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que puguin entrar en conflicte, ja que regula l’exercici d’un dret fonamental inalienable del poble de Catalunya”. La tramitació d’aquesta llei obrirà el xoc entre el Govern central i la Generalitat: el president espanyol, Mariano Rajoy, va dir que la impugnarà de forma immediata, i el Govern català va avançar que no atendrà una eventual suspensió de l’Alt Tribunal.