EUA POLÈMICA
Trump qualifica de “trist” retirar estàtues de líders confederats
Allau de peticions de diversos estats reclamant la retirada de monuments públics || Els grups supremacistes anuncien concentracions de protesta
Dos seguidors del Moviment del Dia Modern Secessionista amb banderes confederades.
El president dels Estats Units, Donald Trump, va lamentar ahir la retirada de “precioses estàtues” commemoratives del bàndol confederat que va combatre en la guerra de Secessió, en plena polèmica per la controvertida reacció a l’onada de disturbis a la localitat de Charlottesville (Virgínia).
“Trist de veure que la història i la cultura del nostre gran país queda destrossada amb la retirada de preciosos monuments i estàtues. No pots canviar la història, però pots aprendre’n”, va escriure Trump a Twitter, en al·lusió a l’auge de crítiques contra efígies que homenatgen líders del bàndol partidari de mantenir l’esclavitud.
Les autoritats de diversos estats han reclamat la retirada de monuments públics que s’han convertit en símbol per a simpatitzants del bàndol confederat, a compte de les recents mobilitzacions de neonazis, nacionalistes blancs i seguidors del Ku Klux Klan (KKK). L’alcaldessa de Baltimore (Maryland) va ordenar retirar els quatre monuments aquest dimecres a la matinada, dos dies després que uns manifestants tombessin a cops una estàtua confederada a Durham (Carolina del Nord).
Ja no queden tampoc estàtues similars a Gainesville (Florida) ni al cementiri Hollywood Forever de Los Angeles, i per la seua banda l’alcalde de Lexington (Kentucky) ha demanat treure’n dos d’uns jardins on a més hi havia un dels grans mercats d’esclaus.
Al seu torn, els grups supremacistes van anunciar que “aviat” es manifestaran a la localitat del sud contra aquesta decisió. Donald Trump va afirmar així mateix que en les declaracions sobre els disturbis de Charlottesville no va voler establir una “equivalència moral” entre els grups d’ultradreta i els que protesten contra ells i va carregar contra dos senadors del seu propi partit després que tots dos critiquessin la seua tíbia resposta davant dels episodis a la localitat de Virgínia.
Als atacs des del seu propi partit, s’hi ha de sumar la renúncia massiva d’un grup que tradicionalment li havia donat recolzament, els executius de grans d’empreses, que s’havien sumat als consells d’assessoria de la Casa Blanca.
