“Es radicalitzen fora de les mesquites”
Jordi Moreras, expert sobre l’islam, veu més causes sociològiques que religioses en l’aparició de joves jihadistes
Una grua retira el coche dels terroristes de Cambrils
Catalunya és la comunitat autonòma que té un nivell de radicalització jihadista més alt de l’Estat, d’acord amb els informes del ministeri d’Interior. Així ho reflecteix el llibre La España de Alá, del periodista Ignacio Cembrero. En aquest, figura un mapa de l’índex de radicalització elaborat per Interior a finals del 2015 en el qual Catalunya ocupa el primer lloc de forma destacada, ja que concentra el 29% del risc total existent a l’Estat. Per províncies, Barcelona és líder amb el 18%, seguida de Madrid (10%), Múrcia (8%), Alacant (5%), Girona, Tarragona i València (4%).
Lleida se situa en un esglaó immediatament inferior, amb el 3%, igual que Màlaga i Almeria. Ara bé, Jordi Moreras, sociòleg i professor d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, que està considerat com un dels màxims experts catalans en matèria del món islàmic, a més de posar en dubte la fiabilitat d’aquestes xifres, veu “arriscat” concloure que pel fet que a Catalunya hi hagi més detencions per presumptes delictes relacionats amb el jihadisme també hi hagi més radicalisme. “Molts dels detinguts no tenen res a veure amb les comunitats musulmanes”, afirma. “Tenim moltes teories sobre el procés de radicalització, però no sabem realment com funciona, encara que crec que entendre’l és més una qüestió de sociologia que de teologia”, destaca. “Hi ha un professor francès que diu que s’islamitza la radicalitat, no que l’islam es radicalitza”, manifesta.
En aquesta línia, indica que per part dels joves que es radicalitzen “hi ha un doble procés de ruptura amb el seu àmbit familiar i comunitari, ai- xò està clar, el que no ho estan són les causes”. Així, apunta una combinació de “factors socials, factors externs i elements de la psicologia de l’individu”. Moreras opina que el jihadisme és un factor que influeix en els joves quan aquests ja s’han desvinculat de l’entorn. “La radicalització està influïda per qüestions externes, però el seu fonament es crea aquí”, diu amb referència als problemes d’integració en la societat de joves que ja no poden considerar-se immigrants perquè han nascut a Catalunya. En aquest sentit, apunta que “un focus de tensió tan brutal com és el de l’Orient Mitjà i la propaganda d’Estat Islàmic” serveix als joves que trenquen amb l’entorn com a “argumentari de per què estic fora, perquè em sento diferent i em vinculo amb altres”.
“Des de fa molt temps, a les mesquites no es difonen missatges afins al jihadisme”, assegura, i diu que la prova és que “són espais oberts on hi ha orelles que treballen per als interessos de forces de seguretat catalanes, espanyoles o fins i tot nord-americanes, per la qual cosa qui fa un discurs sap que hi ha molta gent que ho sent”. “El radicalisme està fa fora de les mesquites, a través d’internet i de persones que es desvinculen de la comunitat, les comunitats musulmanes no en són actores”, afegeix. A Catalunya hi ha unes setanta mesquites salafistes, un corrent que interpreta l’Alcorà de forma rigorista, i que segons especialistes en terrorisme islàmic com el francès Gilles Kepel, de vegades pot arribar a ser l’avantsala del terrorisme.
Moreras discrepa d’aquesta visió, i encara que assenyala que el salafisme aplica una doctrina estricta de l’islam, precisa que ho fa sense superar els límits de la legislació vigent i que alguns dels seus imams han condemnat públicament tota violència. Sense idees hegemòniques Així mateix, destaca que el salafisme amb prou feines creix. “Només unes setanta de les 300 mesquites que hi ha a Catalunya són salafistes, i fa set o vuit anys ja eren una cinquantena. Si no creixen no és per la tasca policial, sinó perquè moltes vegades els mateixos membres de la comunitat expressen que aquesta manera de veure l’islam no va amb ells. Hi ha una cosa que és fonamental i que no ha estat reconeguda ni pels polítics ni els mitjans d’aquest país: el nivell d’autocontenció de les comunitats musulmanes ha aconseguit que hi hagi una sèrie d’idees que es mantinguin en un nivell flotant sense arribar a ser hegemòniques. Hauríem de veure si podem aprofitar aquest factor per afavorir un islam més adaptat” [a la nostra societat], opina.
Encara que admet que els recents atemptats poden contribuir a dificultar encara més la integració de la comunitat musulmana, conclou que “hem de ser optimistes de cara al futur”. “Ara sí que tothom està mirant Catalunya i cal donar la talla”, subratlla, i convida tots els representants polítics i de la societat civil a “reflexionar” sobre els motius que han portat a la situació actual i, a partir d’aquí, a proposar solucions.
