TERRORISME: BARCELONA I CAMBRILS
Gràcies, Helena, gràcies, mossa d'esquadra rossa dels llavis carnosos
Periodista
Dijous passat la meva filla Estel @estelguardiamarti i la seva amiga Blanca @blancacastan eren a la rambla de Cambrils. Entre xocs, crits, xiscles i trets, elles van atinar a córrer cap a la platja i d’allà cap a l’aigua i d’allà a la plataforma de flotadors que hi ha davant del pi rodó. Era negra nit. Van cessar els trets, però no els crits.
Van tornar a l’arena, una hora llarga després... Mans enlaire! mans al cap! Diversos policies les identificaven, però una mossa d’esquadra rossa amb els llavis carnosos va trobar les paraules i el gest, les va abraçar i les va cobrir amb una manta tèrmica... Entre llàgrimes i mocs i desconcert, una altra dona, l’Helena, va obrir les portes de casa seva i allà va arribar la calma també per a mi, per a nosaltres.
Una calma i una pau que mai no podrem agrair fem el que fem. Els gestos provoquen els autèntics moviments en aquesta societat nostra que ens enganya perquè ens convé deixar-nos enganyar, no siguem hipòcrites, carai...
Ara, en fred, quan l’esglai encara ens esgarrifa la pell, quan he llegit les animalades escrites pels uns i pels altres em refermo en un renec llarg que no reproduiré, però per damunt de tot vull que el món sàpiga que l’Helena i la mossa rossa dels llavis carnosos són el que ens hauria de fer reaccionar per intentar construir alguna cosa real que ens faci, a tots, més persones i menys bèsties...
Ara, en fred, i seguint el símil, envio tota la força possible a tota la gent que, a les Rambles de Barcelona, també va córrer “buscant la protecció del mar” i a tothom que va obrir casa seva i a tothom que va ajudar fos o no fos la seva feina i obligació.
I ho penso publicar aquí, allà i més enllà tot usant les mateixes xarxes socials que aquella nit, em van donar l’esglai més gran, també les decepcions més irreparables, però també la senzilla informació que em calia fins a rebre la trucada “mama, tot bé, som a casa de l’Helena”.
Gràcies, Helena, gràcies, mossa rossa dels llavis carnosos, gràcies infinites! #itantquetincporperòqueelsbombin