TERRORISME
Rebuig musulmà del terror
Entitats d’immigrants condemnen els atacs de Catalunya en una concentració a Lleida amb un centenar de persones || A Barcelona, 1.300 manifestants defensen que l’islam és pacífic
Un centenar de persones convocades per entitats d’immigrants agrupades en el col·lectiu Fòrum Ciutadà per la Cohesió Social i l’associació Atlas van mostrar aquest dilluns a la plaça Paeria la seua “total i absoluta condemna” dels atemptats de Barcelona i Cambrils. “Tots som Barcelona i Cambrils. No tenim por!”, va concloure el manifest llegit durant la concentració, en la qual també es van encendre espelmes en memòria de les víctimes.
“Volem solidaritzar-nos amb les famílies afectades i demanar que no es caigui en l’estigmatització de tot un col·lectiu, que no vegin en aquesta gent [amb referència als terroristes] el conjunt de la religió musulmana”, va afirmar Ibrahima Bao, vicepresident de la plataforma convocant. “L’islam no és terrorisme, això ens afecta a tots”, va afegir.
El manifest advoca per la pau i lamenta que “aquests actes de barbàrie, a més de causar víctimes innocents i indiscriminades, fan un gran favor als que prediquen el racisme i defensen la desigualtat de drets”. El president d’Atlas, Omar Charah, va criticar que s’encavalquessin les convocatòries i va defensar que la iniciativa de l’acte va ser seua.
Durant la concentració, el president de l’associació Magrebeida, Abderrafie Ettalidy, va anunciar que el col·lectiu magrebí i musulmà de Lleida ha convocat una manifestació, enquesta per a la qual ja ha obtingut l’autorització, divendres vinent, a les sis de la tarda.
Sortirà de la plaça Paeria i anirà fins a Sant Joan, passant també per la rambla Ferran, amb l’objectiu de condemnar els atemptats i “expressar un total rebuig al terrorisme”, que “no té res a veure amb els musulmans”.
D’altra banda, a Barcelona es va organitzar una manifestació de la comunitat musulmana catalana. Hi van participar 1.300 persones, segons estimacions de la Urbana, acompanyades per més de 148 entitats, per condemnar “la barbàrie i la desraó” dels terroristes.
La portaveu de la Fundación Ibn Battuta, Míriam Hatibi, va llegir un manifest i va assegurar que “tenim un veritable problema que no hem d’amagar” quan “un jove que ha nascut o ha arribat de petit a Catalunya es rebel·la contra el seu país”.
La comunitat demana a les autoritats que treballin per “incloure aquests joves perquè sentin que Catalunya és la seua terra i rebutgin qualsevol missatge radical o extremista”.
enquesta
Per què ha anat a la concentració?
Moustapha Ahmadoche:
«Hi hem vingut per solidaritat amb les víctimes i per dir que l’islam està molt lluny d’això.»
Sara Bentolba:
«Aquestes persones no ens representen. No són musulmans, són assassins. M’ha afectat molt el que ha passat.»
Sada Jawo:
«No som terroristes, sinó musulmans. Hem vingut a buscar-nos la vida, no a matar ningú.»
Més de 40.000 musulmans viuen a Ponent, on hi ha vint-i-cinc mesquites A les comarques de Ponent resideixen gairebé 40.100 habitants de confessió musulmana, una xifra que suposa un 9 per cent de la població total. L’Estudi Demogràfic de la Població Musulmana, elaborat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya i l’Observatori Andalusí, indica que a 31 de desembre del 2016 hi havia empadronats a la província de Lleida un total de 40.088 persones de religió musulmana, una xifra que suposa dos mil més que un any abans. La xifra ha augmentat un 20% en quatre anys i un 27% són de nacionalitat espanyola. En ciutats com ara Lleida, Aitona o Soses, la població musulmana té un pes significatiu i a la capital es concentren especialment al barri d’Avinguda del Segre-Noguerola, ja que abans la principal mesquita es trobava al carrer Nord, fins que la Paeria la va tancar per excés d’aforament. De fet, en aquest barri, molts comerços i establiments d’hostaleria estan regentats per immigrants magrebins. Aquesta població resideix també en zones antigues d’altres barris, com per exemple al Centre Històric i Balàfia. De fet, el Barri Antic i el de Príncep de Viana-Clot concentren gairebé un 30 per cent dels immigrants que viuen a Lleida i són, juntament amb el de Rambla Ferran-Estació, els únics que superen el 30% de població immigrant. Així mateix, el Mapa de les Religions a Catalunya, efectuat per la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat, xifra en vint-i-cinc els centres de culte islàmic que hi ha a les comarques lleidatanes, dels quals deu estan al Segrià. A la capital, hi ha una mesquita al carrer Clavell i la comunitat de l’antiga mesquita del carrer Nord resa al Palau de Vidre dels Camps Elisis. Tant a la Segarra com a l’Urgell, n’hi ha tres; dos a la Noguera i el Pla d’Urgell, i una a l’Alt Urgell, les Garrigues i el Solsonès.