Immigrants de Lleida demanen treure poder als imams

El portaveu de l’associació cultural Atlas de Lleida, Omar Charah, va reclamar ahir la necessitat de treure poder als imams com a representants de la comunitat musulmana i que els mateixos musulmans “denunciïn el radicalisme dels seus missatges i no estiguin callats” quan es produeixin.

Charah va assenyalar que actualment als imams no “els elegeix ningú” i “no se sap de què viuen”, i va reclamar que les administracions no hi col·laborin prenent-los com a interlocutors, pactant-hi i donant-los ajuts.

“És un error gravíssim no fer classes d’àrab a les escoles, amb persones qualificades i no religioses. Acaben donant-les en madrasses a les mesquites i són llocs de reclutament”, va denunciar.

Adverteixen que no impartir classes d’àrab als centres educatius enforteix les mesquites

La solució passa, va assenyalar, per tallar les relacions amb el Consell Islàmic de Catalunya i reunir en una taula redona totes les persones i entitats “que volen treballar democràticament per tirar endavant projectes”, com el combat del fracàs escolar dels joves musulmans, que és molt alt.

El portaveu de l’associació Magrebeida, Abderrafie Ettalidy, va defensar que “les mesquites han de tenir un discurs moderat i actual”. “L’imam que faci discursos radicals ha d’acabar a la presó. Els imams desenvolupen un paper important en l’educació dels joves que van a la mesquita”, va afirmar. “Treballar en l’educació és l’única solució, des de petits, i el paper de la família és fonamental”, va ressaltar.

D’altra banda, musulmans de Ripoll van reclamar ahir la necessitat d’establir més control dels imams de les mesquites i que sigui el Govern marroquí qui els designi després de comprovar que no tenen antecedents.

Mesures per detectar la radicalització d’alumnes Els centres educatius compten amb un protocol de les conselleries d’Interior i Ensenyament per detectar conductes d’alumnes que podrien derivar en una radicalització islamista. Es va impulsar el curs passat i Ensenyament ha ofert formació a la comunitat educativa perquè disposi d’instruments i orientacions pedagògiques per actuar sobre aqeusta qüestió. El document determina factors de risc de processos de radicalització islamista vinculats al desenvolupament personal, com la dificultat per gestionar les emocions, les baixes expectatives d’èxit o proximitat a iguals radicalitzats, i també altres de relacionats amb el context escolar, com ara dificultat d’establir vincles amb l’alumnat. Així mateix, determina riscos relacionats amb l’àmbit familiar, com la falta d’implicació dels pares en el centre, i amb el context social, com la falta de recursos econòmics, la pressió del grup, la influència de les xarxes socials o la falta d’arrelament. Aquest protocol inclou activitats didàctiques per a alumnes des d’educació infantil i treballa simultàniament per prevenir la islamofòbia que pot sorgir com a conseqüència d’actes terroristes i l’assetjament escolar a alumnes musulmans per causes religioses. D’altra banda, també indica que, en cas d’atemptat terrorista (el protocol és anterior al de Barcelona), els centres no han d’alterar la seua activitat ni els horaris i els docents han de mostrar tolerància zero a les accions violentes. D’altra banda, des del Partit Popular de Catalunya reclamen “coordinació màxima” entre la direcció general d’Infància i Adolescència i la secretaria de Migracions “per tal de gestionar l’arribada massiva de menors estrangers sense acompanyants”.