Miriam Hatibi: «La integració no pot dependre de la mesquita»

Quin paper tenen les mesquites en la integració de la comunitat musulmana?

Les mesquites no necessàriament han de tenir un paper integrador, perquè compleixen una funció religiosa i la integració no pot dependre de la mesquita. És el punt de trobada entre persones que s’ajuden entre elles, és un lloc on un musulmà pot estar còmode, però som les fundacions i les ONG les qui treballem per a la integració en tots els aspectes.

A Bellpuig es va formar en una escola religiosa. Quina va ser la seua experiència?

Al centre tractaven molt bé la diversitat religiosa, era una convivència real. Al meu curs vam arribar a ser tres alumnes musulmans en un grup de vint i era tot molt natural i sense problemes. Era un model molt inclusiu, com una família.

Què es pot fer per prevenir actituds islamòfobes?

Naturalitzar la diversitat. Per exemple, a les escoles hi podria haver una persona musulmana de referència per a qualsevol pregunta o dubte que pugui sorgir. Hi ha moltíssima gent a Lleida que estaria encantada de participar en un projecte com aquest i no és gaire complicat, és només tenir un número de telèfon per quan pugui ser necessari. A més, no pot ser que tinguem professors islamòfobs. Estic defensant no tolerar el discurs de l’odi i crec que en algunes reunions de professors es fan comentaris islamòfobs, masclistes o racistes i ningú no ho pot acceptar. S’han de veure les escoles com un lloc en el qual tots s’han de respectar i fer que la convivència sigui fàcil, tenint en compte que no tots som iguals i que no pensem les mateixes coses.

En quin moment va sorgir la idea d’organitzar un acte contra el terrorisme com el de dilluns a Barcelona?

Dijous passat, quan van tenir lloc els atemptats, molts musulmans van començar a dir que s’havia d’organitzar algun acte i des de diferents comunitats i associacions vam decidir preparar-lo i vam acabar sent més de 150 entitats. Jo estava molt emocionada, perquè hi havia gent de tots els indrets de Catalunya i moltes famílies, a més de diferents col·lectius. Estaven tots molt entregats. 

Saber que l’imam de Ripoll va ser l’encarregat de la radicalització dels responsables devia ser una mala notícia per a vostès. Com van rebre aquesta informació?

Amb desconcert. Se suposa que l’imam és la persona responsable de guiar aquests nois i a les mesquites hi ha molt control. Ara hem sabut que la radicalització no va ser dins de la mesquita, sinó fora, i aquesta és una dada important: saber que no és que l’imam fos clarament radical i ningú ho hagués detectat, sinó que es va aprofitar d’aquest espai per radicalitzar-los en diverses trobades. Això deixa clar que tenia un objectiu, aprofitar la mesquita per contactar amb els nois i complir la seua agenda: que hi hagués un atemptat a Barcelona.

Ha viscut un canvi d’actitud de la societat després dels atemptats?

Amb tot el que hem anat organitzant i fent aquests dies, hem rebut crítiques dels sectors més islamòfobs de la ciutadania, encara que és veritat que quan vas pels carrers de Barcelona reps més reaccions positives que negatives. A més, la islamofòbia a les xarxes socials és brutal i la gent és molt atrevida darrere d’una pantalla, però al carrer rebem molts missatges de suport.

És molt activa a les xarxes socials i hi té molts seguidors. Quin ús vol donar a aquestes plataformes?

El que vull és que les meues xarxes siguin un lloc perquè la gent que tingui preguntes pugui trobar les respostes. És per això que recomano llibres i articles i dono la meua opinió.