Trump dóna sis mesos per fer fora els transsexuals de l’Exèrcit dels EUA

El president dels EUA, Donald Trump, donarà al Pentàgon sis mesos perquè implementi per complet la seua decisió anunciada el mes passat de prohibir als transsexuals servir les Forces Armades del país, van informar ahir mitjans locals. Segons va assenyalar aquests mitjans, la Casa Blanca prepara les directrius que enviarà en els propers dies al Pentàgon, amb la qual cosa obrirà el període de sis mesos per implementar-les.

Directrius en mà, el cap del Pentàgon, James Mattis, haurà d’expulsar de les Forces Armades els uniformats transsexuals que no puguin desplegar-se en zones de guerra o participar en missions de llarga durada. Trump va anunciar a finals de juliol la decisió de prohibir que els transsexuals serveixin “en cap capacitat” en les Forces Armades nord-americanes després d’haver consultat, segons va assegurar, els seus “generals i experts militars”.

“Les nostres Forces Armades han de centrar-se en la victòria decisiva i devastadora, i no poden ser llastades amb els enormes costos mèdics i la pertorbació que implicarien els transgènere”, va argumentar Trump en un anunci al seu compte de Twitter. Un grup de militars transsexuals va interposar una demanda contra la decisió de Trump en un tribunal de Washington després de l’anunci.

D’altra banda, el líder republicà va tornar ahir a atacar els líders del seu partit al Congrés, aquesta vegada per les dificultats per a l’aprovació d’un nou sostre de deute que permeti continuar funcionant al Govern. Trump va assegurar que havia proposat als líders republicans del Senat Mitch McConnell, i de la Cambra de Representants, Paul Ryan, incloure el nou sostre del deute federal en un altre projecte de llei sobre veterans que va tenir fàcil aprovació, però no ho van fer.

D’altra banda, la comissió del Congrés que s’encarrega d’investigar els vincles de la campanya de Donald Trump amb Rússia va descobrir un correu que revela un intent de tancar una reunió entre membres de l’equip de l’actual president nord-americà quan era candidat amb el mandatari rus, Vladímir Putin, segons va informar ahir la CNN.