PANORAMA
Carles Puigdemont acusa Rajoy d’ús polític de la seguretat i de tenir altres prioritats
Arran que el líder del Partit Popular destaqués la coordinació “fluida i constant” després dels atemptats || La tensió entre els governs català i estatal revifa al cap d’una setmana dels atemptats
Dijous es va complir una setmana dels atemptats de les Rambles i Cambrils i malgrat apreciar-se la tensió entre els governs català i estatal ahir va quedar veritablement patent. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va acusar Madrid de fer ús polític de la seguretat. En una entrevista al Financial Times va afirmar en concret que ha estat “jugant a fer política” amb la seguretat del poble català per tallar els fons dels Mossos, una cosa que va relacionar amb el referèndum de l’1 d’octubre (vegeu més informació a la pàgina 18).
Es va referir així a la decisió de l’Executiu de Mariano Rajoy de bloquejar la contractació de nous mossos per a aquest any i de “contemporitzar” a l’hora d’entregar a les forces de seguretat autonòmica informació de l’Europol. “Per desgràcia, el Govern espanyol tenia altres prioritats”, va insistir.
La Cambra catalana crida a derrotar el terrorisme des de la diversitat i lloa l’eficàcia dels Mossos
Des de l’Executiu central no van voler respondre a Puigdemont, i van afirmar que “per responsabilitat i sentit comú ens remetem a l’extensa compareixença del president del Govern espanyol aquest matí en roda de premsa”. Es referien a una compareixença després del Consell de Ministres en la qual, entre altres coses, va destacar que la coordinació amb l’Executiu de la Generalitat i entre els diferents cossos de seguretat de l’Estat ha estat “fluïda i constant” des del “minut zero” després dels atemptats terroristes de Catalunya. Després d’una nova crida a la unitat, va aplaudir el treball policial de tots els cossos que han actuat després dels atacs de les Rambles i Cambrils, i va apostar per posposar el que va qualificar de “detalls”. Està disposat a una nova modificació del Codi Penal per lluitar contra el jihadisme, encara que sobre la creació d’un registre d’imams considera que és una decisió que no s’ha d’adoptar en calent. Quant a la investigació dels atemptats, alerta que “continua oberta i durarà molt de temps”. La compareixença pública de Rajoy tenia lloc mentre al Parlament es ressaltava en un ple solemne la resposta “serena, solidària i pacífica” de la societat catalana davant dels “brutals” atemptats, i es cridava a “continuar treballant per la democràcia i la cohesió social” perquè la “solidaritat, llibertat i convivència pacífica en la diversitat són la derrota del terrorisme”. La presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, va llegir una declaració institucional, i després el ple va guardar un minut de silenci trencat pels aplaudiments dels diputats, amb l’única excepció dels de la CUP. Els cupaires demanen un ple sobre els atemptats. La declaració institucional posa en relleu la “resposta exemplar” de la societat catalana davant d’una “situació d’extrema gravetat”, amb la seua “reacció cívica” i “l’immens esperit solidari” així com la tasca dels serveis d’emergència i l’“eficàcia de l’actuació policial”.
Un dels militars va resultar ferit a la cara i un altre a una mà, van afegir les fonts.
Segons va informar la cadena francòfona RTBF, l’agressor és un home somali de trenta anys que va atacar els militars al crit d’“Al·là és gran”. El succés va tenir lloc al bulevard Emile Jacmain, al centre de la capital belga.
D’altra banda, un altre home va ser detingut a Londres després de ferir de caràcter lleu dos agents de la Policia britànica amb un ganivet als voltants del palau de Buckingham, segons van informar les forces de seguretat britàniques.
Un total de vint-i-cinc ferits seguien ahir hospitalitzats en centres catalans i de Saragossa pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, tres menys que dijous, entre els quals hi ha sis persones que segueixen en estat crític.
nacional-internacional
Junts pel Sí i la CUP presenten al migdia al Parlament la Llei de Transitorietat
nacional-internacional
Junts pel Sí i la CUP aprovaran la Llei de Transitorietat abans del referèndum de l'1-O