«En una captació tipus secta, els aïllen del seu entorn»

La lleidatana Lurdes Vidal (Ponts, 1974) és la responsable de l’àrea de Món Àrab i Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED). Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i formada en Relacions Internacionals, va residir a Damasc l’any 1998, on va cursar estudis d’àrab i compta amb diverses publicacions sobre islam i política. És una de les veus més acreditades de Catalunya per entendre el món àrab, sempre amb una visió que busca l’acostament entre cultures.

En els atemptats de Barcelona i Cambrils, podem trobar elements diferenciadors respecte als que s’han registrat en altres ciutats europees?

Algunes pautes es repeteixen i mostren que van seguir unes directrius molt clares marcades per Daesh, però hi ha alguns elements diferents.

Quins serien els principals?

En els últims anys, observem que els terroristes són molt més joves, però aquí arribem a nivells inusuals: parlem d’adolescents i postadolescents. La presència de germans també està multiplicada. Ens trobem cercles molt cohesionats i tancats de germans i amics. A més, Cambrils mostra clarament que els objectius no són només les grans ciutats, sinó també les secundàries, tal com va succeir a Niça o Turku. L’entorn de radicalització tampoc és l’habitual, ja que no procedeixen de zones periurbanes o barris marginals, sinó d’un entorn rural, i això és una novetat.

Vostè explica que, cada vegada més, aquests joves no demostren una religiositat anterior.

En certa forma, són nouvinguts a la religió, però amb una visió totalment desviada i polititzada. És un perfil modificat. Últimament, es parlava molt de radicalització i reclutament online, i aquí probablement veiem una combinació del món online i l’offline.

Per què?Online perquè segurament d’aquí deuen haver rebut les instruccions i el manual, però la radicalització és probable que s’hagi fet cara a cara, a través d’un líder molt carismàtic, que seria l’imam. Això era propi d’un terrorisme de fa més temps; després, les xarxes van passar a ser l’espai de radicalització. Ara aquesta tàctica es va adaptant una altra vegada, sobretot perquè les xarxes socials estan més vigilades i, per tant, es torna a un espai en el qual s’aïlla físicament aquests joves: es veien al cotxe, en una casa... En definitiva, el procés de reclutament i de radicalització va adaptant-se a les circumstàncies, i això complica molt detectar-ho, ja que surt dels patrons que tenim identificats.

Necessitem saber-ne més.

Sí, hem de veure quina és la narrativa utilitzada per captar-los, però segurament es tracta d’un procés més similar al de captació d’una secta que a un de radicalització religiosa.

Amb quins arguments?

Crec que podem especular que la narrativa que utilitzen per captar-los inclou elements identitaris, i això coincideix molt amb la franja d’edat. Qualsevol adolescent necessita reafirmar la seua identitat. En aquests joves, segurament la qüestió és més complexa, perquè la societat els acull, però amb limitacions. Tot això ho viuen de forma més o menys traumàtica en funció de l’entorn, les circumstàncies i la persona. El jihadisme s’aprofita d’aquesta debilitat. En el procés d’adoctrinament, la religió és un segell i els arguments polítics, la munició.

Què podríem fer com a societat per evitar aquestes radicalitzacions?

Moltes coses. Des d’una perspectiva social, ser conscients dels nostres prejudicis i intentar treballar per anar desfent-los. A Lleida, per exemple, va existir confrontació amb la mesquita, els vels... i hi ha hagut una politització de la qüestió musulmana que no ha afavorit gens la convivència. Hem d’acceptar que som una societat diversa. També hem d’acceptar els errors que hem comès en política exterior.

Què pot fer-hi, la comunitat musulmana?

Per començar, necessiten eines que empoderin les famílies i que, si noten que passa res estrany, tinguin mecanismes per reaccionar sense sentir que posen la família en perill. És a dir, que sàpiguen que poden anar a la policia i explicar-ho sabent que el seu fill no acabarà immediatament a la presó perquè no ha comès cap delicte, cosa que no treu que les forces de seguretat facin la seua feina. És important que les famílies sàpiguen que tenen actors socials, psicòlegs, educadors... que els donaran suport. Les comunitats musulmanes tenen una responsabilitat, però hem de deixar de posar-les en el punt de mira i de culpabilitzar-les.

En aquest context, quin paper desenvolupen les mares?

Són les principals desradicalitzadores i les primeres que poden detectar conductes estranyes. Hi ha experiències en altres països en què mares de terroristes fan tasques de desradicalització, xarrades en escoles en les quals expliquen la seua història. És important que puguin relatar què ha passat dins de casa seua i advertir d’altres dels senyals d’alarma. Quan es fa una captació a l’estil secta, el primer és desvincular aquesta persona de l’entorn familiar, de manera que treballar amb elles és molt important.