Junts pel Sí i la CUP acorden aprovar la llei de desconnexió abans de l'1 d'octubre

Junts pel Sí i la CUP van registrar ahir al Parlament la llei de Transitorietat Jurídica, la més important de les anomenades lleis de desconnexió i que els dos grups han pactat aprovar abans del referèndum de l’1 d’octubre, a pesar que ha rebut el rebuig frontal de Govern central i l’oposició.

Batejada finalment com a llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, la futura proposició de llei entrarà en vigor únicament en cas que guanyés el sí a la independència en el referèndum previst pel Govern per a l’1-O, per crear un marc legal alternatiu a l’espanyol.

La llei del Referèndum i la convocatòria es preveuen per a la primera setmana de setembre

Presentada davant la premsa per Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de JxSí (PDeCAT i ERC), i Benet Salellas i Gabriela Serra, de la CUP, la llei pretén donar la cobertura jurídica al període posterior a un eventual triomf del sí, per la qual cosa entraria en vigor entre el 2 d’octubre i l’aprovació d’una Constitució catalana, segons la planificació dels sobiranistes.

Corominas, cap de files de JxSí, va recalcar que aquesta llei de “ruptura” atorga un caràcter “vinculant” a l’eventual referèndum i proporciona un “marc jurídic clar”, mentre que Salellas va ressaltar que la llei “dinamita qualsevol intent” d’obrir un nou “processisme”, que conclourà “de manera definitiva” si guanya el sí.

El que sí que van deixar clar JxSí i la CUP és que l’aprovació de la llei es produirà abans del referèndum de l’1 d’octubre, la qual cosa suposa que el PDeCAT, partidari d’aprovar-la després de la consulta, ha acabat cedint finalment a les pretensions d’ERC i la CUP.

Amb vuitanta-nou articles i tres disposicions finals, la proposició de llei es convertiria en la “norma suprema” fins a l’aprovació de la nova Constitució catalana i les eleccions posteriors, una transició que tindria un termini aproximat d’un any.

Recull des de la nacionalitat doble a l'autoritat fiscal pròpia

L’articulat de la llei preveu que el president de la Generalitat sigui el cap d’estat o permetre als ciutadans mantenir la doble nacionalitat catalana i espanyola, entre altres punts.

L’Exèrcit espanyol, per la seua part, hauria d’abandonar Catalunya, les duanes de la qual passarien a ser controlades per la Generalitat; es continuarien aplicant les normes del dret de la Unió Europea, el dret internacional general i els tractats internacionals, i el personal de l’Estat que presti els seus serveis a Catalunya s’integraria a l’administració pública catalana amb les mateixes condicions retributives i ocupació, tret de renúncia.

La Generalitat de Catalunya seria l’única “autoritat” tributària; l’assumpció del deute es deixaria a l’eventual fase de negociació amb l’Estat; es mantindrien els drets lingüístics de català, castellà i occità, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertiria en el Tribunal Suprem de Catalunya.

Entre altres punts, el fiscal general de Catalunya seria nomenat pel Parlament i no pel Govern; es crearien institucions judicials com la Sala de Govern del Tribunal Suprem, similar al Consell General del Poder Judicial; s’eliminaria la jurisdicció militar, i jutges, magistrats, lletrats i fiscals podrien seguir a les seues places, si no hi renuncien.

Així mateix, preveu amnistiar els condemnats o investigats pel procés sobiranista (no per corrupció, segons la CUP).

A més a més, s’estableix el calendari a seguir en un procés constituent amb tres fases després de l’1-O: un procés participatiu inicial, unes eleccions constituents i l’elaboració d’una proposta de constitució per part d’una assemblea constituent i, com a última fase, la ratificació de la constitució mitjançant un referèndum.

Les dates

El Parlament català podria aprovar la llei del Referèndum entre el 6 i el 8 de setembre, quan es convocaria la ciutadania a les urnes. Quatre dies després de la Diada, el dia 15, començarà la campanya del referèndum de l’1 d’octubre i en aquells quinze dies està previst la celebració d’un ple del Parlament.