Puigdemont: “Hi ha en marxa una operació provocació per crispar”

A menys d’un mes ja del referèndum, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) manté en alerta el seu pla B, l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (AECAT). Una agrupació sense encara entitat jurídica configurada per uns 3.500 càrrecs electes (alcaldes, regidors, diputats, senadors, congressistes o eurodiputats) que faria d’institucions catalanes en cas que l’Estat les inhabiliti, segons La Vanguardia. Aquesta agrupació “ara només és una llista d’èxcel” sense personalitat jurídica per mantenir-se al marge de l’assetjament judicial de l’Estat. L’AECAT s’ha presentat a tot el territori català amb un missatge clar: haurà d’assumir les funcions de la Generalitat si, com diu la seua impulsora, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, les “coses es posen lletges”. Lloveras va dir que els 3.500 càrrecs apuntats –dels 9.283 que hi ha a Catalunya– estan preparats per organitzar una assemblea d’“un dia per l’altre”.

barcelona/bilbao

Sànchez creu que l’1-O no només es juga “el futur de Catalunya” sinó també la democràcia en l’Estat

Corominas veu com a escenari que aquest dimecres s’aprovin les lleis de desconnexió

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va advertir ahir que “hi ha en marxa una “operació provocació”, segons va publicar en un missatge de Twitter. “No hi caiguem. Ens volen crispats i enfadats (com ells) perquè ens veuen serens i esperançats!”, va afegir el mandatari català sense oferir més detalls. Les paraules de Puigdemont arriben després que s’hagi posat en dubte el paper dels cossos de seguretat com els Mossos d’Esquadra per una suposada alerta de serveis d’intel·ligència nord-americans avisant d’un possible atac terrorista a la Rambla que no es va atendre.

Paral·lelament, el portaveu del Govern i conseller de Presidència, Jordi Turull, va afirmar que si per a l’Estat espanyol la solució final a la consulta de l’1 d’octubre “és el tanc, ja hem guanyat”. A més, va ironitzar dient que, “si traguessin els tancs, ens han posat tants peatges que no passaran”.

Turull va participar a Bilbao en un acte de suport al referèndum de Catalunya, que va comptar amb les intervencions de Joseba Egibar (PNB), Maddalen Iriarte (EH Bildu), Zelai Nikolas (Gure Esku Dago), Jordi Sànchez (ANC) i Joan Tardà (ERC).

Aquest últim va afirmar estar convençut que els comuns d’Ada Colau realitzaran una crida a participar en la consulta sobiranista de l’1 d’octubre i, arribat el moment, “no negaran la seua participació en un procés constituent”.

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, present a l’acte de Bilbao, va defensar que el pròxim 1 d’octubre, data prevista per a la consulta catalana, no només es juga el “futur de Catalunya”, sinó també la democràcia a l’Estat.

Per la seua part, la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Rovira, va assegurar davant del consell nacional del seu partit que ja tenen “a punt la resposta democràtica” a “un Estat immobilista que nega recursos al benestar de les persones” i que aquesta resposta és “urnes, referèndum i 1 d’octubre”.

bilbao

La portaveu d’EH Bildu al Parlament Basc, Maddalen Iriarte, es va demanar ahir “quina cara se’ns quedarà si l’1-O hi ha referèndum i es reclama una república catalana i nosaltres ens quedem dins d’Espanya”: “Se’ns quedarà cara de burros”, va advertir. Iriarte, que va participar en un acte al costat de Joseba Egibar (PNB), Zelai Nikolas (Gure Esku Dago), Jordi Sànchez (ANC), Joan Tardà (ERC) i Jordi Turull (portaveu del Govern), mostrant la seua confiança i desig que se celebri el referèndum, va instar a “resetejar el pensament dels espanyols els últims anys”. “Ningú pensava que en els últims anys Catalunya estigués en aquesta situació i es duria a terme una llei de desconnexió. Aquesta profecia que no es complirà el referèndum no és així”, es va congratular. Per als que volen “la independència d’Euskal Herria, és un moment molt important”, va dir, i va destacar que el PNB hauria pogut donar “més suport” al procés independentista català.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Corominas va puntualitzar, tanmateix, que “nosaltres no estem sols en aquesta partida política, sinó que també hi ha la resta d’altres grups parlamentaris i escollirem el millor escenari perquè el referèndum de l’1 d’octubre sigui exitós”.

Segons Corominas, per tal d’aprovar les dos lleis “el ple ordinari d’aquesta setmana és un escenari possible, segurament el més probable, però no l’únic”.

Pel que fa a l’oposició de l’Estat espanyol i sobre les decisions del Tribunal Constitucional, el president del grup parlamentari de Junts Pel Sí va assegurar: “Nosaltres no pararem, estem compromesos a celebrar l’1 d’octubre i la legitimitat per celebrar-lo no ens la traurà el Tribunal Constitucional.”

Les lleis de desconnexió, a debat aquest dimecresEl president del grup parlamentari de Junts Pel Sí (JxS), Lluís Corominas, va afirmar ahir que les denominades “lleis de desconnexió”, la del referèndum i la de transitorietat jurídica podrien aprovar-se en el ple del Parlament català que se celebrarà dimecres i dijous vinents, el primer que se celebrarà després del període de vacances.