El Tribunal de Comptes exigeix ara 5 milions a Mas, Ortega i Rigau, entre d’altres, pel 9-N

El Tribunal de Comptes va citar ahir per al proper 25 de setembre l’expresident de la Generalitat Artur Mas dins de la investigació que té oberta per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 i, en el seu cas, reclamar-li els diners públics que es van gastar en aquella cita, que podrien superar els cinc milions d’euros i que hauran de pagar-se sis dies abans de l’1-O. Segons fonts del PDeCAT, la citació té com a objectiu sol·licitar-li el pagament d’una fiança per garantir que podrà assumir la condemna en el cas que aquesta finalment es produeixi.

A banda de l’expresident, el Tribunal de Comptes també investiga l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconsellera d’Educació Irene Rigau i l’exconseller de Presidència Francesc Homs. El Tribunal va citar per al mateix dia i amb la mateixa finalitat set exalts càrrecs més de la Generalitat que van participar en l’organització de les despeses per al referèndum del 9-N. Es tracta de l’exsecretari general de la Presidència de la Generalitat Jordi Vilajoana i de Lluís Bertràn i Saura, Josefina Valls i Villa, Carolina Pardo Miguel, Jaume Domingo i Planas, lgnasi Genovés i Avellana, Jordi Serra i Catalán i Jordi Vilajoana i Rovira.

L’Executiu de Rajoy preveu continuar amb la política de judicialització del procés sobiranista

En roda de premsa extraordinària, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del vicepresident, Oriol Junqueras, van assegurar que la convocatòria del referèndum segueix endavant, que la llei per portar-lo a terme “s’aprovarà aquesta setmana” i que estan preparats per fer-ho “quan tinguin el text legal” que l’hi permeti.

Van assegurar que Madrid ha fet “un salt qualitatiu en la seua política de la por” però que les seues amenaces no els pararan. Van mostrar suport a tots els encausats, van assegurar que “si els toquen a ells ens toquen a tots” i no van aclarir qui pagarà la multa. D’altra banda, l’ANC i Òmnium reactivaran la seua “caixa de solidaritat” per fer-se càrrec del pagament. Per la seua part, Artur Mas va considerar que la petició del Tribunal “és una caça major”.

Abans, el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, va assegurar que convocar un referèndum “no és delicte” segons les lleis espanyoles i va advertir que qualsevol actuació de l’Estat contra la consulta de l’1-O “atemptaria” contra la legislació de la UE. Segons Turull, la llei 2/2005 “despenalitza de forma clara la convocatòria del referèndum”.

JxSí i la CUP tenen previst debatre i aprovar avui les dos lleis de desconnexió que donaran empara legal a la celebració del referèndum i a la independència efectiva si guanya el sí. Segons fonts parlamentàries, el Govern es reunirà d’urgència per firmar la convocatòria formal de l’1-O.

De fet, a petició de JxSí i la CUP, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha convocat la Mesa per a les 9 del matí d’avui, una hora abans de començar el ple ordinari. Això va alertar el Govern central i tant aquest com el Tribunal Constitucional estan “preparats per actuar”. Els membres del Govern estan avisats que avui mateix poden ser convocats a un Consell de Ministres extraordinari per autoritzar el cap de l’Executiu, Mariano Rajoy, a impugnar davant del Constitucional les decisions que es prenguin des del Parlament o la Generalitat. Si es tramita i aprova la llei a la Mesa del Parlament, l’Executiu Central no hauria de presentar cap altre recurs, sinó ampliar un dels incidents d’execució de sentència que ja ha presentat davant del Constitucional.

Si, al contrari, la iniciativa la pren el Govern, l’Executiu central hauria de presentar un nou recurs, al tractar-se d’un decret llei, cosa que implicaria la consulta al Consell d’Estat. En qualsevol cas, el TC suspendrà de forma cautelar immediatament aquesta llei i ho farà amb efectes de la data de presentació del recurs.

“Pagar impostos estatals a la Hisenda Catalana és legal”El portaveu del Govern, Jordi Turull, va replicar ahir al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que és legal que els catalans paguin impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Va argumentar que hi ha vigent una política de finestreta única per la qual es pot pagar a l’ATC i que aquesta sigui després l’encarregada de “traslladar el pagament” a l’Estat. El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó va assegurar que no “traurà el codi penal” com fa Montoro i “no posarà a la presó” qui no liquidi els impostos davant de l’administració catalana una vegada declarada la independència.