Milers de lleidatans prenen Barcelona en un ambient festiu i familiar

Més de 150 autocars van sortir des de Ponent cap a Barcelona i es van notar, i tant si ho van fer. Quan la Guàrdia Urbana començava a tallar el trànsit, el tram 406 s’omplia a mesura que unes lletres enormes que formaven la paraula independència avançaven pel carrer Aragó. Un cartell i un càntic lideraven les lletres: “Linyola per la independència.” En un inconfusible accent lleidatà, es donava el tret de sortida perquè els manifestants ocupessin la calçada.

“Des de l’any 2012 que portem aquestes lletres gegants, ja acumulen moltes Diades a sobre, esperem no haver de treure- les més”, diu l’encarregada de dirigir les lletres gegants al seu pas per l’artèria barcelonina. Coordinació, solidaritat i molt bon rotllo. Amb aquests conceptes es podria qualificar la que va ser la mobilització al tram lleidatà: gegants ballant al ritme de les gralles, castellers fent pilars i gent refugiant-se a l’ombra a l’espera de les 17.14, l’hora en la qual sortirien les lones reivindicatives des dels quatre trams de la manifestació. A l’ombra d’una tanca i amb el suport d’unes cadires plegables, Ramona Prats i Teresa Santandreu esperen l’hora assenyalada. Aquestes ancianes de Juneda no han faltat a cap Diada amb la seua quadrilla des del 2012 i estan convençudes que ja no hi ha marxa enrere. “Cada vegada que diuen alguna cosa des de Madrid, s’omple un altre autobús per venir”, diu Ramona.

Un dia en família

Molts van ser els lleidatans que, amb l’excusa de la manifestació, van fer un dia en família a la capital catalana.

Els Farré Carnisser, de Rocafort de Vallbona, van ser una d’aquestes. “La nostra filla gran tenia un any el 2012, ha crescut amb la Diada”, diu la seua mare. “Tant de bo aquest sigui l’últim Onze de Setembre reivindicatiu perquè passi a ser festiu”, deia el pare. Civisme, bon humor i ironia. I els lleidatans es van bolcar en això, una vegada més.