Ordre als Mossos de requisar urnes i el Govern rep la querella i amenaça de presó

Fiscals i tribunals es van convertir ahir de nou en protagonistes a l’exigir als Mossos que requisin urnes, sobres i impresos electorals, al notificar al Govern i la Mesa del Parlament sengles querelles que podrien fins i tot portar a presó Carles Puigdemont i el seu Executiu, i al suspendre el Constitucional les lleis de Transitorietat i de la Hisenda catalana.

Un dia després de la multitudinària manifestació de la Diada a Barcelona, la Fiscalia Superior de Catalunya va comunicar al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i als responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que han d’impedir el referèndum prenent totes les mesures necessàries. Trapero ho va comunicar als comandaments i la comissaria d’Informació coordinarà les actuacions que es portin a terme. Després del consell executiu, el portaveu del Govern, Jordi Turull, va recalcar que la “prioritat absoluta” dels Mossos és “perseguir terroristes i evitar atemptats”, no retirar urnes. Carles Puigdemont, per la seua part, també va demanar “deixar tranquils” els Mossos, perquè la seva “prioritat” no és “retirar urnes”, sinó “vetllar per la seguretat de la gent”.

Josep Lluís Cleries arremet contra el líder del PP per pretendre la “submissió” dels catalans

Els membres del Govern van rebre ahir la notificació judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que veu indicis que “haurien utilitzat arbitràriament” les “potestats” al convocar un referèndum que “incidirà en l’àmbit de la despesa pública”. La querella inclou l’amenaça de presó per a Puigdemont i tot el seu gabinet. També aprecia indicis dels delictes de desobediència i prevaricació en la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i uns altres quatre membres de la Mesa de la Cambra, encara que de moment no entra a pronunciar-se sobre el delicte de malversació, amb la qual cosa no hi hauria risc de presó.

El Constitucional, per la seua part, va admetre ahir a tràmit els recursos del Govern central contra les lleis de Transitorietat i d’Hisenda catalana, la qual cosa suposa la suspensió automàtica almenys durant cinc mesos. A més, va notificar al director de TV3 que no ha de fer difusió al referèndum.

madrid

El Govern central creu que l’article 155 de la Constitució, que preveu la suspensió de les competències d’una comunitat autònoma, es pot aplicar “tècnicament” en un termini de cinc dies, però deixa clar que ara no preveu fer-ho.

Malgrat això, fonts de l’Executiu central van afirmar que “no estem en això”. Així mateix, el Govern del Partit Popular compta amb una guàrdia de 4.000 agents amb els quals podria reforçar en vint-i-quatre hores el nombre d’efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, en cas que es necessités la seua participació per garantir el mandat del Tribunal Constitucional en contra de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, segons fonts coneixedores del dispositiu de seguretat. Aquestes informacions es feien públiques després d’un fort enfrontament del president del Govern central, Mariano Rajoy, i el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries. El parlamentari li va recriminar la falta de diàleg i que pretengui només la “submissió” dels catalans, mentre que va defensar el dret a decidir i l’1-O amb una papereta per al referèndum a la mà. Rajoy va demanar al PDeCAT que reflexioni davant de l’1-O “si no vol desaparèixer”, va dir que ell no és el culpable de tot i va agrair el suport del PSOE davant del que considera el cop independentista. Rajoy va qualificar de “molt raonables” els principis sobre els quals el PSOE fonamenta la seua proposta de diàleg sobre Catalunya i va reiterar la seua disposició a conversar sobre aquesta qüestió.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir que l’1 d’octubre no hi haurà a Catalunya un referèndum, encara que veu “probable” que hi hagi urnes o un “esdeveniment social” amb “castellers i botifarrades” en places d’alguns municipis catalans.