Sabra i Chatila, una ferida oberta

Poc abans de la matança, l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) havia estat evacuada de Beirut arran d’un acord mediat per Philip Habib, enviat especial del llavors president nord-americà, Ronald Reagan, que va prometre salvaguardar la vida dels refugiats d’aquests camps.

Després de nombroses protestes internacionals i una multitudinària manifestació a Tel-Aviv, el Tribunal Suprem d’Israel es va veure obligat a encarregar un informe sobre el que havia succeït. Es va concloure que Ariel Sharon, aleshores ministre de Defensa d’Israel, “va faltar a les seues obligacions” per no haver aturat la massacre, però el cert és que molts testimonis apunten que els israelians van instigar l’atac i hi van col·laborar activament.

Una comissió israeliana va acusar el llavors ministre de Defensa Ariel Sharon de no aturar la massacre

Ariel Sharon va ser destituït, però no va ser mai jutjat, i l’any 2001 va arribar a ser primer ministre. De fet, cap responsable israelià, com tampoc el cap falangista d’aleshores, Elie Hobeika, considerat l’autor material de les matances, va ser jutjats per un tribunal. Una de les raons invocades per justificar la massacre va ser venjar la que van cometre els combatents palestins a la localitat de Damour, on van assassinar entre 52 i 582 habitants cristians, a més de profanar esglésies i cementiris, el 1976, una de les tantes tragèdies al Líban per totes les parts durant els tres lustres de guerra. Per la seua banda, l’OAP va recordar ahir la massacre de Sabra i Chatila i va demanar a la comunitat internacional protecció per als sis milions de palestins que encara consten com a refugiats.

La membre del Comitè Executiu de l’OAP Hanan Ashrawi, que va qualificar el succés de “tràgic capítol”, va instar Israel i els Estats Units “a fer justícia amb els refugiats palestins i implantar el dret internacional i les resolucions de l’ONU, en comptes d’atacar l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als refugiats Palestins al Pròxim Orient”. “Amb la complicitat i el suport de l’Exèrcit israelià sota [les ordres de] Ariel Sharon, que va deixar un llegat de vessament de sang i destrucció, aquesta massacre va segar la vida de 3.000 refugiats palestins”, va afegir. Segons va assenyalar Ashrawi, “la massacre de Sabra i Chatila encara representa la crueltat i la impunitat d’Israel cap al poble palestí en el seu conjunt”, i entén que “com altres massacres contra el poble palestí, queden impunes”. Una història d’horror més en el conflicte que no cessa al Pròxim Orient.