La Generalitat recorre al Suprem la intervenció dels seus comptes

El Govern de la Generalitat va presentar ahir davant del Tribunal Suprem un recurs contra la intervenció de les seues despeses per part de l’Estat espanyol. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va anunciar el recurs diumenge passat criticant que el Govern central havia decidit aquesta intervenció sota “l’empara de cap llei”.

La controvèrsia va començar a finals de la setmana passada. Junqueras va avisar per carta l’Estat que no comunicaria més les despeses de la Generalitat, a la qual cosa el Govern central va respondre amb aquesta intervenció.

El Consell de Ministres va donar també un termini de 48 hores al Govern, que va vèncer ahir, perquè adoptés un acord de no-disponibilitat respecte a un altre tipus de despeses no essencials. Ahir, Hisenda va informar que controlarà també els pagaments amb targeta realitzats pels alts càrrecs de la Generalitat.

Segons el vicepresident del Govern, Madrid vol “bloquejar” partides del pressupost com les relacionades amb indústria, ramaderia, agricultura, cultura, esport i fins i tot la renda garantida de ciutadania, que entrava en vigor el 15 de setembre, i va assegurar que la intervenció provocarà un “col·lapse administratiu”. També va assegurar que podran pagar aquest mes als funcionaris. Va garantir que, malgrat el control de la despesa, l’1 d’octubre hi haurà “tot el necessari” perquè els ciutadans puguin votar, en al·lusió a les urnes i a les paperetes.

Per la seua part, el Tribunal Suprem pot tardar entre dos i tres setmanes a resoldre el recurs interposat pel Govern. La decisió, per tant, podria arribar després del referèndum de l’1 d’octubre. També va presentar ahir un recurs el president Carles Puigdemont i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Felip Puig i Santi Vila, aquesta vegada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la querella de la Fiscalia contra tot l’Executiu per la convocatòria de l’1-O. Recorden que convocar un referèndum no és delicte des del 2005 i que la desobediència al Tribunal Constitucional no havia estat perseguida mai penalment fins al judici per la consulta del 9-N. La fiscalia acusa el Govern de delictes de desobediència, prevaricació i malversació, que impliquen penes de presó.