El drama s’acarnissa amb Mèxic

Almenys 225 persones han perdut la vida com a conseqüència del terratrèmol de magnitud 7,1 que va sacsejar dimarts la zona centre i sud de Mèxic i que ha deixat desenes d’edificis destruïts a la capital, segons un últim balanç del ministeri de l’Interior. El coordinador nacional de Protecció Civil, Luis Felipe Puente, va actualitzar a Twitter les xifres i va confirmar 94 morts a Ciutat de Mèxic. Dotze persones més han mort a l’estat de Mèxic (Edomex), 71 a Morelos, 43 a Puebla, onze durant un bateig, quatre a Guerrero i un a Oaxaca.

Les tasques de rescat continuen sense parar per trobar persones amb vida sota la runa de les desenes d’edificis esfondrats. Un dels llocs on més s’ha treballat ha sigut al col·legi Enrique Rebsamen, d’educació bàsica i mitjana, on socorristes amb gossos de rescat, marines i desenes de voluntaris es van afanyar a remoure la runa, en una carrera contra el temps per treure els trenta nens que hi havia atrapats juntament amb dotze adults. Es va confirmar la mort d’almenys 22 d’ells.

Thaïs assegura que malgrat el caos “es respirava un ambient molt emocionant”

La nació es va despertar ahir de dol. Se n’ha decretat tres dies, però amb un fort ànim per buscar supervivents, enterrar els morts i començar aviat les tasques de reconstrucció després de rebre un cop inesperat el mateix dia que es commemoraven 32 anys del catastròfic terratrèmol del 1985. No han transcendit xifres oficials de desapareguts, però més de 20 espanyols continuen sense estar localitzats segons l’últim balanç del ministeri d’Exteriors, que únicament va confirmar la mort d’un ciutadà espanyol.

El país es troba en plena mobilització del seu personal de salut i del voluntariat ciutadà per atendre els ferits que són rescatats. El secretari de Salut, José Narro, va informar que 1.819 persones han estat ateses a la capital del país per ferides provocades pel terratrèmol, de les quals la “immensa majoria” ja són als seus domicilis o fins i tot als seus llocs de treball. Va detallar que aquestes persones van registrar contusions, crisis d’ansietat, fractures, moltes de les quals van ser ateses amb cirurgies, cremades i traumatismes cranioencefàlics.

Lleida

Thaïs Pascual és una lleidatana de 22 anys que fa pràctiques a l’Oficina Comercial de la Generalitat de Catalunya a Ciutat de Mèxic des de l’agost. Precisament, es trobava treballant allà quan van començar les tremolors. “Si va a més, hauríem de sortir d’aquí”, va alertar la seua cap, però quan anaven a sortir era massa tard. “Ens vam enganxar a la paret de càrrega de l’edifici, com ens havien ensenyat dos hores abans en el simulacre”, en commemoració del fatal sisme ocorregut fa 32 anys. “Sembla una ironia que ens ensenyessin el que havíem de fer només dos hores abans”, va explicar a SEGRE Thaïs, encara nerviosa pel que havia ocorregut. Va explicar que ho van passar “molt malament” perquè la zona en la qual ella viu, Colonia de la Condesa, és de les més afectades per la tremolor i de fet “diversos edificis propers es van esfondrar”. La seua casa no, però no va poder passar allà la nit per si les rèpliques l’esfondraven i no hi va tornar “fins que un arquitecte voluntari ens ha confirmat que és segur”. Va afirmar que malgrat la tardança de les forces de seguretat i els marines, la societat civil es va organitzar molt bé. “Gent de tots els indrets i de totes les edats acudia a ajudar.” Malgrat el caos, “es respirava un ambient molt emocionant”. Ella va ser una de les moltes persones que hi van acudir com a voluntària i va veure com rescataven dos persones d’entre la runa. Va reconèixer que en algun moment es va plantejar tornar, però “en fred rebutges la idea i el que vols és tornar a la normalitat” i espera poder tornar al treball entre avui i demà. D’altra banda, a Som Garrigues, van parlar amb Victòria Miarnau, de Llardecans, que fa 15 anys que és a Mèxic. Va destacar com de destructiu va ser el sisme i va destacar la tasca dels equips de rescat.