Juristes de Lleida: "Uns fets condemnables"

Segons la meua opinió, des d’un punt de vista legal, alguns dels fets que han ocorregut aquest dimecres en alguns llocs de Catalunya són condemnables i desproporcionats.” Així s’expressava ahir Jordi Albareda, degà del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, en relació amb la intensa jornada viscuda a Barcelona. Aquesta opinió era compartida per la majoria de juristes consultats per aquest diari.

JORDI ALBAREDA.

Degà del Col·legi Advocacia de Lleida

"L'opinió no es pot perseguir penalment"

XAVIER PRATS

Prats Advocats

"El problema no s'arregla ficant gent a la presó"

ANTONI CUDÓS

Cudós Advocats

"Jutges, fiscals i policies no han de fer de polítics"

DANI IBARS

Ibars Advocats

"És el moment de la gran política, no d'eslògans"

El catedràtic de Dret Penal de la UdL Josep Maria Tamarit, per exemple, no va poder seguir al detall els fets ocorreguts ahir per motius personals, però va explicar que, pel que havia pogut saber a mig matí, “l’actuació del Govern espanyol és una violació absoluta dels principis democràtics bàsics”. Albareda va raonar de forma semblant a l’afirmar que “és condemnable l’ús d’instruments legals en termes abusius per permetre actes impeditius del referèndum o altres conductes investigades sense amb això no es respecta la legalitat”. Per al degà dels advocats lleidatans, “la interpretació de la resolució del Tribunal Constitucional que s’està imposant considero que és desproporcionada perquè pretén estendre la prohibició del referèndum a actes d’expressió política i opinió, que mai haurien de ser objecte de persecució penal”. Albareda entén que “el primer error ha sigut confiar la resolució del conflicte a l’àmbit del dret penal, negant tota possibilitat a la política o al diàleg. En un Estat democràtic, el dret penal ha de reservar-se per a aquelles conductes més reprovables i que posin en perill la nostra convivència, i mai hauria de ser utilitzat per a la solució d’un conflicte estrictament polític. No es pot derivar a la judicatura el que és responsabilitat de la política, i menys encara en el marc coercitiu i de condemna propi de la jurisdicció penal”.

Per a Albareda, “la incapacitat per al diàleg polític no pot justificar que es tensi i convulsi la societat arrossegant-la a un conflicte social, judicial i polític encara més important i greu”. La impertinència del dret penal per resoldre el conflicte català va ser apuntada per la majoria de consultats.

“El dret penal té com a principi bàsic la intervenció mínima, que vol dir que cal reservar per a la justícia penal sols les actuacions més greus que es produeixin en la societat. Per això s’ataquen amb duresa els robatoris, els homicidis, les lesions o les estafes”, va manifestar Xavier Prats, de Prats Advocats. “Estic convençut que el problema català no s’arreglarà amb detencions, registres i ficant gent a la presó. La millor solució per a tothom passa pel diàleg”, va dir aquest lletrat. Prats va afegir que, “com a mosso d’esquadra en excedència i advocat especialitzat en dret penal, potser em sembla excessiu que s’hagi procedit a la detenció de 14 alts càrrecs del Govern”, ja que “es podien practicar totes les diligències sense necessitat d’actuar de forma tan contundent contra els membres d’un govern autonòmic”.

Exercici polític

Antoni Cudós, de Cudós Consultors, va afirmar, per la seua part, que “la política s’ha de resoldre amb política i no podem deixar que policies, jutges o fiscals hagin de prendre decisions que només han de prendre els polítics”. Cudós creu que “la solució passa per un únic acord que crec que pot ser viable: l’Estat hauria de cedir i permetre que se celebrés el referèndum, i el Govern català hauria de cedir en els efectes que aquest pogués tenir”.

Cudós es va mostrar preocupat per la deriva política: “S’ha intervingut Catalunya? Sembla que s’hagi aplicat de fet l’article 155 malgrat que no s’ha seguit els tràmits que preveu la Constitució”.

Dani Ibars, d’Ibars Advocats, va apel·lar que s’imposi “la serenor” i va recordar que els casos judicials “són singulars, no serveixen per fer causes generals”. Ibars va afegir que “cal respectar la divisió de poders i la independència judicial, tractant cas per cas als jutjats, ja sigui en els d’instrucció o en el Tribunal Superior”.

“Això com a jurista”, va precisar Ibars. “Des del punt de vista polític, és el moment de la gran política; no de fer eslògans”, va concloure Ibars.