El fiscal veu sedició en les protestes als carrers i assenyala ANC i Òmnium

Fiscalia ha presentat davant de l’Audiència Nacional una denúncia per sedició pels aldarulls a Barcelona, diu, en l’operació contra l’operatiu de l’1-O que es va acabar dimecres amb 14 detinguts. Al seu escrit al·ludeix a l’ANC i Òmnium. Malgrat això, els líders de les dos organitzacions diuen no tenir por i demanen mantenir la mobilització.

Sedició i mobilitzacions tumultuàries van ser els termes de la polèmica ahir dins l’estratègia de l’Estat contra el referèndum de l’1 d’octubre. La Fiscalia ha presentat una denúncia per sedició davant de l’Audiència Nacional pels “incidents a Catalunya dels passats 20 i 21 de setembre”, amb referència a les protestes que es van produir als carrers contra els arrestos d’alts càrrecs de la Generalitat per frenar l’1-O. Atribueix aquesta conducta delictiva a les “persones que han induït, sostingut o dirigit aquestes actuacions” però també a l’“existència d’un concert de voluntats entre persones o entitats, públiques o privades” que amb els seus actes hagin impulsat mobilitzacions o “moviments populars per imposar el referèndum independentista per la força de la intimidació”.

La denúncia no cita noms, però deixa entreveure que pot demanar responsabilitats a qui considera convocants de les concentracions, amb referència a l’ANC i Òmnium. Els líders d’aquestes dos organitzacions, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van assegurar “no tenir por” i van fer una crida a la “mobilització permanent i pacífica”. Al matí, l’ANC havia buidat pràcticament la seua seu barcelonina, després que es difongués el rumor d’un possible registre policial a la recerca de material en favor del referèndum de l’1 d’octubre.

La denúncia de sedició ha correspost al jutge Ismael Moreno, que va instruir la famosa causa per aquest delicte contra l’edil de la CUP de Vic Joan Coma Roura, que finalment va arxivar. Roura va fer una crida en un ple de l’ajuntament de Vic a desobeir resolucions del Constitucional amb la ja famosa frase que per fer una truita cal trencar ous.

Per la seua part, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat un acte en què ordena “deixar de forma immediata fora de línia i deshabilitar” la pàgina web amb els punts de votació per al referèndum. La jutge Mercedes Armas considera que no només “no acata les suspensions” de l’1-O dictades pel Constitucional, sinó que a més “facilita informació que permet la celebració del referèndum”.

Més policies “per mantenir l’ordre”

El ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha comunicat per carta al conseller d’Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, que ha desplaçat reforços de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil per “donar suport als Mossos d’Esquadra en el manteniment de l’ordre”. Forn considera que l’Estat, en realitat, prepara la “intervenció directa” dels Mossos d’Esquadra.

Zoido detalla que les seues funcions seran la vigilància de l’espai públic i el manteniment de l’ordre en cas que es mantingui la convocatòria per al diumenge 1 d’octubre. El ministre especifica que actuaran en suport dels Mossos, que tenen encomanades aquestes funcions. Recorda, al mateix temps, l’ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya del 8 de setembre a tots els cossos policials de frenar l’1-O.

El portaveu del Govern del PP, Íñigo Méndez de Vigo, justifica la tramesa de més agents a Catalunya davant de les “mobilitzacions tumultuàries” a favor del referèndum per “garantir la llei, l’ordre i les llibertats de tots”. Va assenyalar que no significa que l’Executiu central desconfiï dels Mossos.

El conseller Forn tem que Madrid pot estar planejant una “intervenció directa” dels Mossos, invocant per a això un article (el 46) de la Llei Orgànica de Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, del 1986, que no cita el ministeri a la seua carta. La diferència entre els articles 38.2 i 46 és que el primer regula la col·laboració entre Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb els Mossos, mentre que el segon recull que quan “es presentin simultàniament membres o unitats” de les dos policies (estatals i autonòmiques), “seran els comandaments dels primers els que assumeixin la direcció de l’operació”. El conseller d’Interior considera que amb l’aplicació d’aquests articles l’Estat vol “que els Mossos no puguin decidir com actuar”. Per això respondrà a la carta de Zoido i li dirà que no fan falta més agents i que els Mossos es basten.