POLÍTICA ADMINISTRACIONS
El Govern basc exigeix el traspàs de competències
Considera prioritàries la gestió de presons i la Seguretat Social || El portaveu d’Urkullu acusa l’Estat d’“incomplir la llei”
El portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka.
El portaveu de l’Executiu basc i conseller de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka, va reclamar ahir al Govern central les 37 competències pendents de transferir Euskadi i el va acusar d’“incomplir la llei”, de tenir “un deute històric d’Euskadi” i de “menystenir de la singularitat historicopolítica d’Euskadi”.
Les “prioritàries” per a l’Administració basca són la de presons i la gestió econòmica de la Seguretat Social. Per això, Erkoreka va advertir l’Executiu del PP que no confongui “deliberadament la caixa única amb la unitat de caixa”. El primer d’aquests conceptes admet, segons va assegurar, que hi hagi sol “un caixer”, mentre que el segon és “compatible amb molts caixers”.
Primeres reflexions a la Cambra basca per emprendre la reforma de l’Estatut del 1978
Erkoreka va presentar ahir a Vitòria els dos informes sol·licitats per la Ponència d’Autogovern, el d’actualització del catàleg de traspassos de matèries recollides a l’Estatut de Gernika encara no transferides, i el d’avaluació de la capacitat de decisió en els àmbits que es relacionen i anàlisi dels límits existents per establir polítiques públiques, des de la normativa bàsica fins a la d’execució.
El llistat amb les competències pendents va ser enviat també a la vicepresidenta de l’Executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría. El representant del Govern basc va considerar que l’Executiu central té “un deute històric amb Euskadi”, al qual “deu” 37 transferències des de l’any 1978, en el qual es va firmar el document de l’Estatut de Gernika. En aquest context, la Cambra basca compta ja amb les reflexions del lehendakari, Iñigo Urkullu, perquè la ponència d’autogovern pugui treballar en les bases i principis per a la reforma i actualització de l’Estatut de Gernika.
Entre les idees essencials plantejades es planteja analitzar el reconeixement d’Euskadi com a nació i la consideració dels “Drets Històrics com a poder constituent”, a banda d’“assentar el concepte de bilateralitat i la seua aplicació efectiva”.
