Alemanya, a la recerca de coalició

Més de 61,5 milions d’alemanys estan cridats a les urnes per escollir els seus representants amb l’amenaça que l’extrema dreta, Alternativa per Alemanya (AfD), entri per primera vegada en el Parlament teutó. Aquesta decisió del poble alemany pot tenir un evident ressò en el futur de la Unió Europea (UE), segons diversos experts. Claire Demesmay, del Consell Alemany de Relacions Internacionals, va assenyalar que “la victòria de Merkel i del seu partit confirmarien el lideratge d’Alemanya en l’escena europea”, i va apuntar que l’experiència acumulada de Merkel a Brussel·les ha convertit la cancellera alemanya en una “personalitat influent”. En aquest sentit, va afirmar l’acadèmica, “a partir d’ara, tots els camins passen per Berlín”.

La CDU seria, segons els sondejos, el guanyador que ocuparà més escons en el Parlament alemany o Bundestag. Aquests atorguen al partit de Merkel prop del 36% dels vots i al Partit Socialdemòcrata (SPD), el 22%. Per la seua banda, la resta dels partits es mou en una forquilla entre el 7 i el 10%, en una disputa per ser la tercera força a Alemanya. En cas que es confirmin els sondejos, la líder alemanya trauria 14 punts d’avantatge al seu màxim rival, Martin Shulz, l’expresident del Parlament Europeu i candidat socialdemòcrata. Maria Demertzis, directora adjunta del think tank europeu Bruegel, va valorar que una reelecció de Merkel “seria tot un resultat”, tenint en compte que ja fa dotze anys que es troba al capdavant de la cancelleria.

L’Afd demanava la sortida de la UE de bona part del sud d’Europa i, després, va optar per un discurs xenòfob

Tot i que, si bé la victòria de la CDU està més que assegurada, el que no està tan clar és com quedarà l’Executiu una vegada es formi i si es repetirà la coalició amb els socialdemòcrates formada el 2013. Els dos grans partits van assenyalar durant la campanya electoral que la seua intenció no és continuar amb la “gran coalició”, fórmula que acostuma a considerar-se com un últim recurs si altres aliances no són viables.

Els últims sondejos veuen factibles dos possibles opcions de govern: la primera seria una continuació de la “gran coalició” i la segona, una aliança entre la CDU de Merkel, el Partit Liberal (FDP) i els Verds.

Un altre fet destacable en aquests comicis, si es confirmen les enquestes, és que Alternativa per Alemanya (AfD) entraria per primera vegada en el Parlament, amb prop del 10% dels vots, i podria fins i tot posicionar-se com el tercer partit més votat del país, darrere de la CDU i l’SPD. L’ascens d’Alternativa per Alemanya, des de les eleccions del 2013, any de la fundació del partit, quan no va arribar al 5% dels vots, ha coincidit, segons els experts, amb la caiguda de vots dels socialdemòcrates.

L’AfD va sorgir com un entitat que s’oposava als programes de rescat i demanava la sortida de l’eurozona d’una bona part del sud d’Europa. Després, amb l’arribada massiva de refugiats, el partit va optar per un discurs obertament xenòfob i, fins i tot, revisionista de la Segona Guerra Mundial.

Schulz busca la sorpresa i Merkel, retenir l’avantatgeLa cancellera alemanya, Angela Merkel, i el candidat socialdemòcrata, Martin Schulz, van fer ahir les últimes aparicions la vigília dels comicis per als quals les enquestes donen avantatge a la cap de Govern. Al matí, Merkel es va limitar a conversar i prendre cafè amb militants de la seua formació que van participar en la campanya com a gest per donar-los les gràcies. Schulz va participar en un acte de partit a l’oest d’Alemanya. A la tarda, Merkel va assistir a un acte de suport a un grup de parametges que complien l’aposta de fer simultàniament massatges de reanimació cardíaca a 500 ninots de cautxú. En les últimes aparicions, Schulz es va esforçar a marcar diferències amb Merkel amb un discurs que reclamava justícia social i anunciava rebaixes fiscals a les famílies i les persones amb ingressos baixos.