Merkel guanya les quartes eleccions generals i la ultradreta irromp en el Bundestag

La cancellera alemanya i líder cristianodemòcrata, Angela Merkel, va guanyar ahir les seues quartes eleccions generals en una jornada marcada per l’enfonsament socialdemòcrata i la irrupció com a tercera força del Bundestag de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Segons les projeccions de les cadenes públiques de televisió a l’espera de resultats oficials de l’escrutini, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la seua agermanada Unió Socialcristiana (CSU) de Baviera van aconseguir al voltant d’un 33% dels vots, vuit punts menys que fa quatre anys, però dotze més que el Partit Socialdemòcrata (SPD).

Sota el lideratge de l’expresident del Parlament Europeu Martin Schulz, els socialdemòcrates van encaixar el pitjor resultat en unes generals des de la Segona Guerra Mundial, entorn del 21% dels vots. Al seu torn, el discurs islamòfob d’AfD va rebre el suport de més del 13% dels electors, segons aquestes projeccions, evidenciant el rebuig de part important de la població a l’acollida a Alemanya de més d’1,3 milions de sol·licitants d’asil des del 2015. És la primera vegada que una formació d’aquest espectre entra en el Bundestag des dels anys 50 i, encara que ja tenia escons a 13 de les 16 cambres regionals del país, la presència a escala federal en multiplicarà la ressonància i el seu finançament públic.

Merkel admet que desitjava un resultat millor però només ella podrà liderar una coalició de govern

Malgrat la joia dels seus simpatitzants reunits a la seu de la CDU a Berlín, Merkel va admetre que hauria desitjat “un resultat millor” i es va comprometre a “reconquerir” els votants d’AfD. El bloc conservador, no obstant, va aconseguir el seu “objectiu estratègic”, paraules amb què la cancellera va deixar clar que cap altra formació no pot intentar una coalició de govern.No tindrà gaires opcions obertes, ja que el socialdemòcrata Schulz, en un dia que va qualificar de “difícil i amarg”, va considerar que el mandat que li havien donat els votants era situar-se al capdavant de l’oposició, després de quatre anys governant amb Merkel en gran coalició. L’expresident de l’Eurocambra va descartar dimitir i va assegurar que té el “total suport” de l’SPD, que el va elegir com a líder el març passat, per continuar al capdavant del partit i “renovar-lo”. Els socialdemòcrates van tornar a ser víctimes de la gran coalició, fórmula que ja havien assajat amb Merkel a la primera legislatura, entre 2005 i 2009, i que els havia portat al seu pitjor resultat electoral fins llavors, el 23%.