Madrid deslegitima Puigdemont i Junqueras per al diàleg post 1-O

El Govern central va assegurar ahir que diumenge no hi haurà cap referèndum i va fer una oferta de diàleg per solucionar la situació a Catalunya, encara que creu que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, han quedat ja deslegitimats com a interlocutors. El cap del Govern, Mariano Rajoy, va presidir una reunió del Consell de Ministres per analitzar la resposta als possibles escenaris que es donaran demà. El que va garantir el Govern de Madrid és que “el que succeeixi el dia 1 no serà un referèndum”, va recalcar el ministre d’Educació i portaveu de l’Executiu, Íñigo Méndez de Vigo, a la conferència de premsa posterior a la reunió del Consell i a la qual van assistir tots els membres del gabinet.

Méndez de Vigo va insistir en la suposada il·legalitat de l’1-O i que no té garanties democràtiques. A més, va advertir que el Govern català i els seus socis de la CUP hauran de respondre davant dels tribunals per la “molt greu deslleialtat institucional” en què estan incorrent. Una deslleialtat que el Govern de Rajoy creu que afecta els actuals responsables de la Generalitat per a un futur diàleg. El portaveu de l’Executiu va precisar que el Govern està pensant en l’1 d’octubre i que el 2 “serà un altre dia”, però sempre des d’una plena disposició al diàleg dins de la legalitat. Sobre aquesta qüestió, va assenyalar que Puigdemont “haurà de saber si pot ser interlocutor o no”, després que, com a president, estigui sent una de les persones que estan actuant “al marge de la llei”.

Fonts de l’Executiu van ser més explícites al subratllar que tant Puigdemont com Junqueras han quedat deslegitimats per dialogar després del referèndum. El portaveu del Govern va criticar el “caos organitzatiu” i la “improvisació” d’un referèndum que, segons Puigdemont, havia de consistir en una votació “com sempre” i que creu que ja només desitja que consisteixi en “una votació com sigui”.

El Consell de Ministres, d’altra banda, va aprovar tres recursos davant del Tribunal Constitucional contra tres lleis autonòmiques catalanes, entre les quals hi ha la llei d’Hisenda i Protecció Social, que pretenia ser l’embrió d’una seguretat social catalana.