El secret de les urnes custodiades en clandestinitat

Els dies previs al referèndum, molta gent es demanava on eren les urnes i el material per al referèndum. Aquest era un dels secrets més ben guardats de l’organització de l’1-O i a cada localitat de Lleida els coordinadors es van encarregar d’assegurar que els col·legis electorals poguessin obrir les portes amb totes les garanties. En algunes localitats, tot l’utillatge necessari perquè els veïns poguessin exercir el seu dret a vot va arribar fa tres setmanes i es va guardar en cases particulars, en llocs estratègicament situats perquè poguessin transportar-se ràpidament fins als punts de votació.

En la majoria dels casos, es va dividir el material i, per exemple, una persona guardava les urnes i una altra les actes per constituir les meses i fer el recompte de vots. Amb aquest sistema, si els cossos policials interceptaven un veí amb paperetes o notificacions per formar part d’una mesa electoral, no s’emportaven tot el que es necessitava per garantir el referèndum en un poble. En una localitat del Pirineu, les urnes es van repartir als responsables dels col·legis electorals en un pàrquing tancat a partir de les 23.00 hores de dissabte, i van arribar als centres en bosses. En un altre municipi lleidatà, quan va arribar el material fa setmanes, es va amagar primer en espais privats i només unes hores abans de la constitució de les meses es va traslladar fins a llocs estratègics perquè el repartiment fos àgil i ràpid. Fonts consultades per SEGRE van explicar que “hi va haver molta gent implicada, va ser un treball en equip de país” i van assegurar també que “la clau estava en el fet que ningú no ho sabia tot”. Segons una ràdio francesa es van imprimir més de sis milions de paperetes a Elna, localitat veïna de Perpinyà, i el diari Ara va afegir que les urnes també es van guardar a la mateixa ciutat, on van arribar procedents de la Xina.

El material es va custodiar durant setmanes en cases particulars i ningú no sabia on es trobava

Finalment, a la Val d’Aran es va poder votar en un habitatge de Bausen, a la casa rural propietat de Mireia Boya a Les, a l’edifici del Centre Excursionista a Salardú, a l’IES Aran de Vielha i en un espai a l’entrada de Vilamòs. El síndic, Carlos Barrera, va acudir a aquest últim i va assegurar ahir que no es va trobar amb cap problema per votar.