“Hi ha tan poca activitat que pots asseure’t a la carretera”

“Hi ha tan poca activitat al polígon d’Els Frares i els voltants que podria asseure’m al mig de la carretera per intentar comptar camions i ni comptaria camions ni tindria cap risc que m’atropellessin.” Amb aquesta frase entre descriptiva i irònica feia balanç ahir un treballador d’aquesta zona industrial de la capital del Segrià de com es va viure ahir la jornada d’aturada de país.

A primera hora del matí van desplaçar-se fins a aquest polígon, així com a altres de la província, piquets que pràcticament es van limitar a llançar alguns fulls volants que cridaven a la mobilització, però certament resultaven poc necessaris, tenint en compte l’elevat nivell de participació per part dels treballadors.

Ahir no es tractava d’una reivindicació laboral ni sectorial, sinó que “va molt més enllà, ens hem de mobilitzar, hem de plantar cara als qui no ens deixen decidir lliurement. Però a més, ens hem de defensar perquè allò de diumenge no té nom”, explica el Carles en el moment de justificar per què al taller on ell treballa tota la plantilla havia optat per parar durant mitja jornada, una mobilització que compta amb el suport i l’acord amb l’empresa. “A la tarda hem quedat tots junts amb la família per anar a la manifestació”, afegia.

En alguns casos, d’indústries agroalimentàries, alguns grups de treballadors havien optat per pactar uns serveis mínims prou amplis amb la direcció de les seues empreses. “No podem deixar una granja sense servir el pinso perquè els animals han de menjar, però tampoc no podem quedar-nos sense fer res després del que hem viscut diumenge”, apuntava en un bar situat a prop d’una fàbrica el conductor d’un camió que, malgrat tot, no va haver de sortir gaire ahir a les carreteres. “Els ramaders solen ser previsors i per això només he hagut de fer alguna sortida”, explicava.

Ahir coincidien en el temps l’“aturada de país”, convocada per la Taula per la Democràcia en repulsa als actes de violència policial de diumenge, amb la primera de les jornades de vaga de sindicats minoritaris com la CGT, que propugnen mantenir-la fins al dia 13 en defensa de la declaració d’independència. Ahir compartien espai a les aturades des dels independentistes més convençuts, fins als que prefereixen una solució dialogada que modifiqui la relació entre Catalunya i Espanya sense que això es tradueixi en la ruptura. Així ho plasmava el José en una frase no exempta de tristesa: “Em sento espanyol i català i no vull haver d’elegir. No vull elegir, però tampoc no vull que els meus fills hagin de veure ningú porra en mà pegant dones i avis per voler votar. Això no ho pots explicar a ningú i que ho entengui.”

Les cooperatives agràries també es van sumar de forma pràcticament unànime a les protestes, amb un ampli grau de participació. Es van donar casos en els quals amb prou feines es van fer tasques de manteniment de les instal·lacions, des de cambres fins a sitges, mentre que a d’altres s’atenien únicament les comandes que es consideraven urgents i inevitables.