ESNOTICIA
L’Eix Comercial, buit com en un diumenge festiu
Participació massiva en l’aturada, tret d’alguns bars i franquícies || Algunes botigues van tancar al pas dels piquets
La principal artèria comercial de Lleida es va quedar ahir sense sang. La gran majoria dels comerços i botigues de l’Eix Comercial van tancar les portes i es van sumar a la vaga general. Els cartells que anunciaven la decisió eren nombrosos i variats, ja que cada comerç havia dissenyat la seua nota informativa. El soroll i pas de gent habitual a l’Eix va ser substituït ahir per una calma que només trencaven les converses dels transeünts que passejaven per la zona. La federació de comerciants de l’Eix va acordar sumar-se a l’aturada, però no tots les establiments la van secundar. Malgrat els piquets informatius i saber que hi hauria poca afluència de clients, alguns bars, cafeteries i franquícies van aixecar les persianes.
En una franquícia d’una marca de roba de l’Eix, l’establiment estava obert i els seus empleats treballaven com sempre, però no era un dia normal per a ells. “Nosaltres no treballem aquí, venim d’altres franquícies de Lleida i d’altres ciutats, estem cobrint la vaga dels empleats d’aquí, que l’han secundat tots”, va explicar una empleada. En una altra franquícia, en aquest cas una cafeteria, a la plaça Sant Joan, la seua propietària ho tenia clar: “Em sembla genial que hi hagi vaga, però jo tinc una franquícia i he de treballar, han vingut els piquets informatius, gens violents, i hem tancat fins que se n’han anat.” A la pregunta de si tancaria a la tarda, va respondre: “Si veig que el meu local o els meus empleats poden estar en perill o en una situació incòmoda, ho faré.”
El soroll i el pas de gent habituals a l’Eix van ser substituïts per una calma sols trencada per curiosos
Aquest mateix pensament tenien molts comerciants que ahir van obrir els seus negocis: “Si la cosa es fica lletja, tanquem i ja està”, va dir un d’ells. Malgrat la por dels incidents, tots els responsables i empleats van destacar la no-violència i el caràcter informatiu dels piquets.
En una altra franquícia multinacional, la dependenta va eludir pronunciar-s’hi: “No sé ni en puc dir res.”