Facebook, sobre les notícies falses: "Ni som àrbitres de la veritat ni la gent vol que ho siguem"

Les notícies falses són un "problema" per a Facebook, que insisteix que reduir la seua circulació i propagació a la xarxa social constitueix una "prioritat" per a la companyia, però nega que aquesta hagi de jugar un paper editorial i determinar quin contingut informatiu és o no veritable. "No som àrbitres de la veritat i sabem que la gent no vol que ho siguem, no és el nostre paper com a plataforma tecnológica. El que sí que estem fent, i farem, és reduir la propagació de contingut que confongui la gent, "spam" i "clickbait" (titulars enganyosos que afavoreixen el click fàcil), explica en una entrevista amb Efe la responsable de productes informatius de Facebook, Alex Hardiman.

La disseminació de notícies falses a la xarxa social -que compta amb 2.000 milions d’usuaris actius al mes-, i especialment la seua criticada influència en el resultat de les passades eleccions presidencials dels Estats Units, van portar a Facebook a "invertir diners" i "fer esforços" per frenar aquesta epidèmia fa alguns mesos.

El mateix Mark Zuckerberg va escriure al febrer una carta en què reconeixia que la xarxa social allotja "informació errònia i contingut fins i tot enganyós" i anunciava llavors inversions per oferir als usuaris informació veraç. Encara que la companyia concedeix que la batalla contra la desinformació és una cursa de fons, els resultats de la seua estratègia encara són limitats: en aquests últims dies, la xarxa social va acollir nombroses notícies falses sobre l’1-O i sobre el tiroteig de Las Vegas. "Hem fet progressos en els últims mesos tant a l’hora de tallar els incentius econòmics dels qui creen notícies falses, spam i clickbait com en la construcció de productes que frenin la seua propagació i en oferir a la gent eines per detectar-ho. Però ens queda molt per fer", afegeix la responsable de producte del News Feed (el mur de Facebook), Tessa Lyons-Laing.

Lyons-Laing assegura que la principal motivació dels creadors de notícies falses és fer diners amb el seu moviment i que Facebook investiga "qui són i quins són les seues tàctiques" per reduir el trànsit de les seues publicacions. A més de posar en marxa una campanya per ajudar els usuaris a detectar informació falsa, que promou l’autoregulació de la comunitat, tenen en compte determinats senyals a l’hora d’identificar continguts no desitjats. Per exemple, el temps que un usuari dedica a llegir un contingut abans de compartir-lo o els comptes que publiquen contingut de forma indiscriminada.

També han posat en marxa una secció d’articles relacionats per oferir al lector més informació, procedent de diferents mitjans, sobre un tema d’actualitat i han començat a oferir context de quan una font està verificada. "No hi ha una solució màgica", ressalta Lyons-Laing, que presumeix que la companyia està "compromesa amb la integritat i autenticitat" a la plataforma. Però ambdues executives eludeixen valorar com va afectar la victòria de Trump en la decisió d’abordar aquest problema. Encara que recalquen que Facebook vol oferir la "millor experiència informativa", insisteixen a negar el paper editorial de la xarxa social: "Deixem que siguin els usuaris i les companyies periodístiques que decideixin què comparteixen i el que veu la gent". Hardiman indica que Facebook ha debatut amb 2.600 companyies i organitzacions periodístiques sobre el futur del negoci informatiu.

"Volem escoltar i detectar quins són les oportunitats més urgents per assegurar-nos que contribuïm que la gent estigui ben informada i que ajudem a la indústria editorial a tenir un futur sostenible, tant a Facebook com fora". Hardiman ha avançat que abans que acabi l’any la xarxa social permetrà als seus usuaris dels Estats Units i Europa pagar les subscripcions als seus mitjans favorits, i que oferirà millors estadístiques a les empreses informatives perquè gestionin de forma més eficient les seues audiències. "Seria arrogant pensar que Facebook pot definir per si sola el futur del periodisme", rasa Hardiman.