Els juristes animen a arribar a una solució pactada

Celestí Pol, responsable de Comunicació del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, assenyala que “entenem que el que planteja ara el Govern és o bé la declaració d’independència o bé fer-la amb matisos. L’aplicació de la llei 20/2017, de 8 de setembre, de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, és una conseqüència de la declaració d’independència. Si no es produeix la declaració d’independència, en principi, no hauria d’aplicar-se la llei de transitorietat”. Per la seua banda, Dani Ibars, advocat i doctor en Dret, explica què és una DUI: “És quan un govern d’una determinada regió d’un Estat es declara sobirà i independent d’aquest.”

El lletrat Simeó Miquel precisa que “no és el Govern sinó el Parlament l’òrgan que ha de fer la declaració formal de la independència”, i al seu torn l’advocat Xavier Prats explica en aquest sentit que “no es pot entendre l’inici de la llei de transitorietat sense una prèvia declaració unilateral d’independència, ja que justament la llei de transitorietat serveix per regular el nou estat després de la DUI fins que s’arribi a redactar una nova constitució”.

Es dóna per segur que si s’apliqués el 155 hi hauria detencions. “De fet, la Fiscalia ja s’ha manifestat advertint que la via per demanar la detenció de Puigdemont està oberta”, observa Prats.

Però Miquel precisa que “l’article 155 és molt genèric i no deixa gens clar què és el que habilita per fer al Govern de l’Estat. Per molt àmplia que es faci la interpretació, està clar que no habilita per detenir. Una mesura com aquesta només la podrien ordenar els tribunals i per la presumpta comissió d’un delicte”.

En la mateixa línia que Tamarit, Simeó veu “dubtós” que Madrid pugui convocar eleccions catalanes amb el 155, però adverteix: “Els tribunals, i molt especialment el Tribunal Constitucional, ens tenen tan acostumats a interpretar la Constitució en el sentit que més interessa al Govern de l’Estat, que no tinc gaires dubtes que ho avalaria si el Govern espanyol ho disposés.”

Pol explica que l’actual situació “sembla que compleix els requisits establerts constitucionalment per a l’aplicació” de l’article 155. Segons el parer del responsable de Comunicació del Col·legi de l’Advocacia, “una declaració d’independència atemptaria contra els principis configuradors de l’Estat, com són la indivisibilitat i la integritat territorial, així com altres aspectes del funcionament orgànic de l’Estat”.

I per la seua banda, Tamarit adverteix: “Si hi ha declaració unilateral d’independència caurà el pes del poder i la força de l’Estat sobre Catalunya de manera implacable i no hi haurà negociació, diàleg ni cap suport d’Europa. Aquesta setmana això ha quedat molt clar. De l’exterior hi podrà haver crítiques a Espanya si tornen a registrar-se escenes de policies colpejant població que es manifesta pacíficament, però que ningú ho confongui amb un suport a una independència unilateral”.

En aquest sentit, Miquel afirma que “crec que la declaració d’independència seria una condició sine qua non perquè es pogués pensar en una possible negociació. No m’imagino que el Govern de l’Estat s’avingui a negociar en cap altre escenari”. En el supòsit que s’arribés a establir aquesta negociació, segons el parer de Miquel, “la mediació hauria de situar-se en un pla internacional”.