Exlíders mundials condemnen la violència de l'1-O i exigeixen diàleg i una solució pacífica

Els Governs d’Espanya i de Catalunya s’han de comprometre al diàleg per aconseguir una solució a la “crisi constitucional”, va afirmar ahir The Elders, un grup de personalitats internacionals creat fa deu anys pel premi Nobel de la Pau sud-africà Nelson Mandela. En un comunicat emès per la seu a Londres, The Elders (Els Ancians) es va mostrar “profundament preocupat” per la recent “confrontació violenta” que ha tingut lloc a Catalunya i va instar tant una part com l’altra a aconseguir una “solució pacífica”.

Va subratllar que els progressos efectuats per Espanya des de la “transició a la democràcia” no han “de posar-se en risc”, i va advertir que no poden subestimar-se les conseqüències “polítiques, econòmiques i socials” que tindrien “una crisi prolongada”. The Elders va insistir que “les dos parts” han de “contenir-se per evitar “més accions i llenguatges inflamatoris i divisoris”. “La crisi constitucional que està desenvolupant-se a Espanya necessita diàleg, en comptes de confrontació”, va declarar a la nota el president d’aquest grup, l’exsecretari general de l’Organització de les Nacions Unides Kofi Annan. Annan va instar el “Govern espanyol” i el de Catalunya a renovar el seu compromís per aconseguir “una solució a través del diàleg”. “Han de sortir d’aquesta crisi per un camí pacífic”, va agregar.

Sturgeon demana respecte per a l’“imperi de la llei, la democràcia i el dret a decidir”

Aquest grup independent de líders globals, presentat el juliol del 2007 a Johannesburg per Nelson Mandela, defensa valors humanitaris i promou posicions en favor de la pau i la seguretat internacionals. A banda dels que ja s’han esmentat, els membres d’aquest grup són: el Nobel de la Pau Desmond Tutu; l’esposa de Nelson Mandela, Graça Machel; el secretari general de l’ONU Ban Ki-moon; el també Nobel de la Pau Martti Ahtisaari; la fundadora de l’Associació Dones de l’Índia, Ela Bhatt; l’exministre d’Algèria Lakhdar Brahimi; l’exprimera ministra de Noruega Gro Harlem; l’expresident del Brasil Fernando Henrique Cardoso; l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter; l’activista pakistanesa Hina Jilani; l’expresident de Xile Ricardo Lagos, i l’expresidenta d’Irlanda Mary Robinson.

Escòcia s’afegeix a les peticions d’una negociació

La ministra principal d’Escòcia, la nacionalista Nicola Sturgeon, va assegurar ahir que “ha arribat l’hora” que el “diàleg” reemplaci la “confrontació” a Catalunya, però va rebutjar valorar si la Generalitat ha de declarar unilateralment la independència. Sturgeon va demanar a les parts enfrontades que trobin una solució que respecti els principis de l’“imperi de la llei, la democràcia i del dret a decidir”. “Crec que s’ha de reconèixer la fortalesa dels sentiments  [nacionalistes] a Catalunya. Crec que ha arribat l’hora perquè el diàleg reemplaci la confrontació”, va dir la líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP).  

DRET A DECIDIR. Sturgeon demana respecte per a l’“imperi de la llei, la democràcia i el dret a decidir”

Sturgeon va assenyalar que “no es pot dir, simplement”, que el dret de la gent per “decidir el seu futur” és “il·legal en totes les circumstàncies”, encara que va afirmar que, després de la consulta de l’1-O, desconeix quin camí seguiran els líders independentistes catalans. Així mateix, Sturgeon va defensar ahir ajornar un possible nou referèndum d’independència d’Escòcia fins que s’aclareixi la relació que tindrà el Regne Unit amb la Unió Europea després del Brexit. La líder escocesa va afirmar, a més, que “seria un acte d’estupidesa monumental per al Regne Unit sortir del mercat únic”. 

Rajoy reitera el rebuig a negociar “mentre no es torni a la legalitat” El president del Govern, Mariano Rajoy, es va mostrar contrari a la negociació per resoldre el conflicte amb Catalunya ja que, va dir, “la unitat d’Espanya no es negocia” i “sota el xantatge no es pot construir res”. “Mentre no es torni a la legalitat, jo sens dubte no negociaré”, va afirmar en una entrevista a El País, en la qual el president del Govern central manifesta taxativament que impedirà “que qualsevol declaració d’independència es plasmi en alguna cosa” i que “Espanya segueix sent Espanya i ho seguirà sent durant molt de temps”