Tremosa creu que es podria declarar la independència i després suspendre-la

L’eurodiputat del PDeCAT Ramón Tremosa ha apuntat aquest dilluns la possibilitat que la Generalitat declari unilateralment la independència de Catalunya i a continuació "suspengui els seus efectes" durant un temps per negociar un referèndum pactat amb l’Estat. Tremosa ha citat, en una entrevista concedida a Onda Vasca, l’exemple d’Eslovènia, país que va declarar la independència, la va suspendre i "al cap de sis mesos de negociacions en què Belgrad ni es va asseure a la taula, van començar a caure els reconeixements internacionals".

Després d’alertar que no coneix les intencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’eurodiputat nacionalista ha dit que podria "declarar la independència i suspendre els seus efectes durant un temps a l’espera de poder asseure’s en una taula, sense condicions prèvies, amb el Govern espanyol per negociar un referèndum acordat."

Tremosa ha explicat que Esolvenia va celebrar unes eleccions "amb una espècie de Junts pel Sí i va aconseguir majoria absoluta", després del que va intentar negociar amb Belgrad la seua independència i no hi va haver manera", motiu pel qual "va fer un referèndum unilateral i el va guanyar".

En aquell moment Eslovènia va declarar la seua independència i "al cap de pocs dies" la va suspendre durant uns mesos a fi de negociar amb Belgrad. Encara que no hi va haver acord, als sis mesos "van començar a caure reconeixements internacionals", ha afegit Tremosa. Ha subratllat que tota la premsa europea va assenyalar després de l’1 d’octubre que el president del Govern, Mariano Rajoy, "no podria sortir d’aquesta sense un referèndum acordat", després de la qual cosa ha apuntat que això és el que l’independentisme català va aconseguir "a patacades" en la jornada del referèndum il·legal. "Mai no vam dir que això anava a ser fàcil o ràpid", ha abundat.

Respecte a la manifestació d’ahir a Barcelona, Tremosa ha citat els autocars contractats pel PP des d’altres punts d’Espanya, que van aconseguir, segons el seu parer, que en l’acte hi hagués més espanyols que catalans.