ÀUSTRIA ELECCIONS
Els austríacs poden obrir avui les portes del poder a la ultradreta
L’actual ministre d’Exteriors, Sebastian Kurz, possible canceller amb 31 anys
Els austríacs elegeixen avui nou govern.
Els austríacs elegeixen avui un nou Parlament en uns comicis que, avançats arran de la ruptura de la coalició governant de socialdemòcrates i democristians, poden obrir les portes del poder a l’oposició ultranacionalista.
Fins fa pocs mesos, el Partit Liberal (FPÖ) de Heinz-Christian Strache, d’extrema dreta i euroescèptic, liderava la intenció de vot en tots els sondejos amb un discurs xenòfob que s’afavoria dels temors despertats en la població per l’arribada de desenes de milers de refugiats el 2015 i el 2016.
Però el maig passat, el ministre d’Exteriors, el conservador Sebastian Kurz, el va desplaçar ràpidament al segon lloc, després d’assumir les regnes del democristià Partit Popular (ÖVP), declarar el final de l’aliança amb els socialdemòcrates del canceller federal, Christian Kern, i convocar eleccions legislatives anticipades.
Als seus 31 anys, Kurz era ja el polític més popular a Àustria, gràcies a la seua defensa de mesures restrictives contra la immigració.
Amb un gir dràstic cap a la dreta, ha reformat l’ÖVP, presentant-lo com un moviment nou, distanciat de l’estil dels seus antecessors, encara que amb el ple suport de les poderoses figures d’aquesta formació.
Kurz és, amb el 33 per cent en la intenció del vot, el favorit dels sondejos, seguit a distància dels seus dos grans rivals, Strache i Kern, que es disputen entre el 25 i el 27%.
El cap de la diplomàcia austríaca no amaga la gran similitud de les seues propostes amb les dels ultranacionalistes. Es vanagloria d’haver impulsat la prohibició del burca a Àustria, així com el tancament de la “ruta dels Balcans” per als refugiats.
Heinz-Christian Strache, per la seua part, s’ha esforçat per allunyar-se del to filonazi del seu partit, fundat per antics nacionalsocialistes, i en les últimes setmanes va canviar la seua retòrica furiosa contra la classe política per un discurs més moderat, clarament amb el desig de donar una imatge més apropiada per a un estadista.
D’altra banda, els més de 6,4 milions de ciutadans convocats a les urnes per elegir els 183 diputats del Parlament poden optar per un total de deu partits, encara que les enquestes en veuen només sis amb possibilitat de superar el llindar del 4 per cent necessari per entrar a la Cambra.
