La Fiscalia afirma que la 'trama Gürtel' va fer dels suborns “un mode de vida durador”

La trama Gürtel liderada per Francisco Correa va fer de l’enriquiment mitjançant suborns i comissions a càrrecs públics del PP “un mode de vida durador”. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar ahir la fiscal Concepción Sabadell durant l’exposició de l’informe final sobre el cas, en què va afirmar que els acusats van crear un entramat especialment pensat per delinquir.

“Van crear un entramat societari i van utilitzar una caixa B que es nodria d’ingressos de les societats del grup de Correa i de comissions il·legals i que generava diner negre opac a Hisenda per a suborns a autoritats públiques”, va subratllar la fiscal mentre explicava com van esprémer durant anys les arques públiques. En aquest sentit, va argumentar que tant els membres del Gabinet del consistori de Majadahonda (Guillermo Ortega, Carmen Rodríguez Quijano i els exregidors i denunciants del cas José Luis Peñas i Juan José Moreno) com els dirigents de les empreses de la Gürtel (Correa; l’exsecretari d’Organització del Partit Popular a Galícia Pablo Crespo, i l’administradora Isabel Jordán) van decidir conjuntament “què”, “com” i “el preu” a contractar. Tots ells van acordar “un sobrepreu que no beneficia l’ajuntament, sinó els mateixos acusats i el PP, ja que els contractes públics es van adjudicar directament a les empreses de Correa a canvi de comissions per enriquir-se i apropiar-se fons”.

Van subornar funcionaris de Majadahonda per “finançar” i “estalviar costos” al Partit Popular

La Fiscalia sol·licitarà d’aquí a un mes la citació dels tres implicats en qualitat d’investigats

Així mateix, també va recriminar als trenta-set acusats haver utilitzat l’ajuntament de Majadahonda per finançar i estalviar-li costos al Partit Popular. I és que els imputats relacionats amb aquest consistori “van parasitar, es van infiltrar, van controlar la gestió i van eliminar òrgans de control” amb la “intenció de lucrar-se il·lícitament” durant l’etapa de Guillermo Ortega (per al qual es demanen cinquanta anys i quatre mesos de presó) com a alcalde entre el 2001 i el 2005.

Finalment, Sabadell va destacar que l’exdona de Correa, per a la qual sol·licita trenta-cinc anys i set mesos de presó, no es troba acusada per la seua condició marital, sinó per les seues “pròpies actuacions a l’ajuntament de Majadahonda” i que no dóna credibilitat que els regals que va fer l’empresari a l’exalcalde s’emmarquessin dins de l’amistat entre els dos. “La suposada relació d’amistat només s’estén quan Ortega és alcalde i cessa quan deixa de ser-ho”, va aclarir.

La Fiscalia Anticorrupció atribueix a Alberto Ruiz-Gallardón, president de la Comunitat de Madrid entre els anys 1995 i 2003, els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental.

El ministeri emmarca la conducta suposadament delictiva de Ruiz-Gallardón en l’adquisició per 83 milions d’euros públics de la societat Inassa l’any 2001, una operació mitjançant la qual Gallardón va posar en marxa l’expansió del Canal de Isabel II a Llatinoamèrica i amb què va existir un sobrepreu superior a 25 milions. En aquest sentit, també considera responsables l’antic conseller d’Hisenda de la Comunitat de Madrid Juan Bravo, i Gaspar Cienfuegos-Jovellanos, que va ser el director financer del canal.

Per tots aquests motius, la Fiscalia Anticorrupció tindria previst sol·licitar d’aquí a un mes la citació de tots ells en qualitat d’investigats, perquè expliquin la controvertida adquisició davant del jutge Manuel García Castellón, que instrueix l’anomenat cas Lezo.

Durant els últims mesos la Fiscalia ha anat encarregant a la unitat de suport de la Intervenció General de l’Estat que quantifiqui al cèntim el sobrecost abonat per la Comunitat de Madrid a canvi d’Inassa, que era propietat originàriament d’Aigües de Barcelona.

En aquest sentit, demanarien les citacions d’Alberto Ruiz-Gallardón i tot el seu equip implicat quan concloguin els càlculs a realitzar per part dels interventors.

La gerent del PP responsabilitza València dels seus comptes La gerent nacional del Partit Popular, Carmen Navarro, va anar ahir als jutjats de València per declarar com a investigada en una de les peces del cas Imelsa, en què s’investiga un suposat delicte de finançament il·legal del PP a través de comissions il·legals, contractes públics manipulats i blanqueig de capitals. Durant la declaració, va responsabilitzar el grup municipal de València dels seus comptes i va defensar que Génova no estava obligada a fiscalitzar-los. Així mateix, va afirmar que li consta com a autoritzats en aquests comptes l’expresident del Partit Popular de València Vicente Betoret i l’exvicesecretari d’organització provincial del PP Juan José Medina.