Brussel·les dóna suport a Espanya però espera que no recorri a la força

L’anunci de proclamació d’independència de Catalunya no va deixar indiferent ningú de la comunitat internacional. Així, mentre el president del Consell Europeu, Donald Tusk, anunciava a Twitter que per a la Unió Europea “res canvia”, però llançava un advertiment al president espanyol, Mariano Rajoy: “Espero que el Govern espanyol afavoreixi la força dels arguments, no els arguments de la força”, per la seua part, el cap de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, mantenia la seua postura de no-interferència: “És un procés a l’Estat espanyol i respecto totes les decisions que prengui el Govern.” El president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, fins i tot va avisar que “ningú a la Unió Europea reconeixerà” una declaració “contrària a l’Estat de Dret”, a la Constitució espanyola i a l’Estatut, “que són part de l’ordenació legal de la Unió Europea”.

També va respondre amb rapidesa el departament d’Estat nord-americà, que va afirmar que “Catalunya és una part integral d’Espanya” i, per aquesta raó, “dóna suport a les mesures constitucionals del Govern espanyol per mantenir Espanya forta i unida”.

Alguns polítics estrangers, tanmateix, van rebre de bona manera la proclamació catalana. Així, la portaveu de Quebec Solidari, Manon Massé, va expressar el seu suport a la declaració d’independència de Catalunya i va demanar als governs del Quebec i del Canadà que no deixin que Madrid “actuï en silenci” contra Catalunya.

El diputat del partit del Centre de Finlàndia, Karna Mikk, va anunciar per a la setmana que ve una moció en el Parlament finès perquè reconegui oficialment la República de Catalunya.

El Govern d’Escòcia va dir que “entén” i “respecta” la decisió del Govern i va atribuir la declaració unilateral d’independència proclamada ahir als “reiterats” rebutjos per obrir un procés de diàleg.

La primera ministra, Nicola Sturgeon, va dir a Twitter: “Respectem la posició de la gent de Catalunya [...], ha de tenir la capacitat de determinar el seu propi futur.”

El president de l’Assemblea de Còrsega, l’independentista Jean Guy Talamoni, va celebrar “el naixement de la República de Catalunya” i va lamentar que aquest esdeveniment “històric” no hagi tingut lloc de manera “tranquil·la”.

Així mateix, la república separatista d’Abkhàzia, que va trencar llaços amb Geòrgia l’any 2008 i no ha estat reconeguda internacionalment, a excepció dels casos de Rússia i Veneçuela, es va mostrar disposada a reconèixer la independència catalana.

Per la seua part, el Govern alemany va dir que “la sobirania i la integritat territorial d’Espanya són i seran inviolables”, i va expressar la seua preocupació per la nova vulneració de la Constitució.

El primer ministre belga, Charles Michel, va demanar una solució “pacífica” d’acord amb l’“ordre nacional i internacional”. “Una crisi política només pot ser resolta a través del diàleg”, va dir Michel en el seu compte de Twitter.

El president francès, Emmanuel Macron, va donar “ple suport” al cap del Govern espanyol per “fer respectar” l’Estat de Dret.

Per la seua part, un portaveu de la primera ministra britànica, Theresa May, va deixar clar que el Regne Unit no reconeixerà la declaració d’independència de Catalunya perquè es basa en una votació que va ser declarada il·legal. D’altra banda, l’exlíder d’UKIP, Nigel Farage, es va vantar que la independència catalana és “el pitjor malson” de Juncker.

El ministre italià d’Exteriors, Angelino Alfano, va expressar una “ferma condemna” de la declaració unilateral d’independència catalana. I Estònia, un dels països que els independentistes catalans volen emular, va deixar clar que “dóna suport a la integritat territorial i la unida d’Espanya”. Per la seua part, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va apel·lar a una solució “dins del marc constitucional d’Espanya”.

El Govern d’Andorra va considerar que la declaració d’independència catalana no té efectivitat jurídica i que Catalunya continua sent una part integrant d’Espanya.