Trapero, destituït, vol lleialtat dels mossos cap als nous comandaments

El govern espanyol va publicar dissabte a la matinada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el cessament de Josep Lluís Trapero com major dels Mossos. Ho va fer en el marc de les mesures d’aplicació de l’article 155 de la Constitució avalades pel Senat. Per la seua part, el fins ara major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va acatar el cessament i es va acomiadar en una carta en la qual va demanar a tots els membres del cos “lleialtat i comprensió” en les decisions dels nous comandaments. Al document, Trapero, que serà substituït per un dels comissaris superiors, Ferran López, comunica el seu cessament com a cap del cos: “No és un dia fàcil per a mi.” “Fa molt de temps que els Mossos ens hem acostumat al soroll que plana sobre qualsevol de les nostres actuacions però també fa molt de temps que hem après que aquest no ens condiciona en el dia a dia, i així ho continuarem fent”, va afirmar. Així, va dir als policies: “Heu de continuar escrivint el futur. Els comandaments que prenen el relleu us ajudaran a fer-ho, i us demano, com sempre heu fet, lleialtat i comprensió cap a les seues decisions.” Va indicar que la “tristesa” que sent personalment es veu superada per la satisfacció de com s’ha construït el cos de Mossos en els últims anys.

En la missiva, va subratllar que la policia catalana és “confiable, especialitzada, amb una estructura de comandament que assumeix les seues responsabilitats el dia a dia”, i en la qual els valors es manifesten en la funció policial diària.

Trapero va ser substituït per un dels seus comissaris superiors, Ferran López, que manté l’estructura

Va demanar disculpes als agents per l’exigència poc compensada i perquè no sempre la defensa del cos ha impedit que els agents patissin “conseqüències i incomprensió”, i també als agents que s’han sentit oblidats. Per acabar, Trapero ha ressaltat: “Mosses i mossos, rebeu tot el meu afecte i us expresso l’immens honor i agraïment per haver estat el vostre cap.” També els Mossos, que des d’ahir estan sota el comandament del Govern després de la destitució de la cúpula del departament d’Interior, van acordar retirar el servei d’escorta als fins ara consellers de la Generalitat, tot i que encara el mantenen per motius de seguretat per a Carles Puigdemont.

D’altra banda, la llista de les competències que van anunciar que assumiran els diferents ministeris del Govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155 és llarga. El ministeri de Cristóbal Montoro, que des de fa dies ja controla les finances de la Generalitat, controlarà per decret també entitats com la de Jocs i Apostes de la Generalitat, que entre altres coses organitza el sorteig de la Grossa de Cap d’Any. Però també assumirà totes les responsabilitats d’àrees molt més decisives, com la direcció general de Tributs, per on passen els impostos propis i cedits, o la mateixa direcció general de la Intervenció, des d’on es controla tota la gestió i la comptabilitat de la Generalitat o la contractació pública. El 155 també dóna poders al ministeri per decidir directament al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies, el CTTI.

Al ministeri de Foment, el 155 li permet assumir el comandament en les funcions com els ports i aeroports que depenen de la Generalitat, com el d’Alguaire, o dels Ferrocarrils de la Generalitat (el Tren de la Pobla de Segur) i les carreteres i autopistes de la Generalitat. Per la seua part, el director de l’Aeroport d’Alguaire, Antoni Serra, va assenyalar ahir no haver rebut cap comunicació sobre aquesta qüestió “i tampoc espero que arribi”. A Fátima Báñez, la ministra de Treball, el 155 li atorga el control del Servei Públic d’Ocupación, el SOC, del consell de Relacions Laborals, de les entitats socials del tercer sector o les cooperatives catalanes.

Entre les direccions generals que queden intervingudes destaca la de Patrimoni, que custodia els béns patrimonials catalans (també l’art en litigi), el Servei Català de Salut, la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), l’ACA, Incasòl i la direcció general de Política Lingüística, entre d’altres.