El fiscal acusa el Govern de promoure una "insurrecció"

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, acusa els responsables del Govern i de la Mesa del Parlament de promoure "una insurrecció" i "un aixecament violent" a fi de celebrar el referèndum de l’1-O i consagrar la independència, la qual cosa, segons el seu parer, constitueix un delicte de rebel·lió.

La Fiscalia argumenta en les seues querelles que la violència que requereix el delicte de rebel·lió no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat ni violències greus contra les persones. És suficient amb què "l’alçament, per les seues característiques i pel nombre indeterminat de persones implicades, " sigui de tal dimensió que tingui "capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d’una possible actuació a les forces de l’ordre", conscients que qualsevol oposició als plans rebels generarà violència.

El fiscal assegura que els querellats no buscaven només el suport ciutadà per dur a terme el seu projecte independentista, sinó que, a través de les entitats sobiranistes, van realitzar crides a la mobilització popular "com a mitjà intimidatori i violent per aconseguir la finalitat secessionista". Per aquesta raó, Maza acusa de rebel·lió "o com a mínim de sedició" a una vintena de dirigents sobiranistes, entre ells l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, tots els membres del seu Govern, cessats divendres passat en aplicació de l’article 155 de la Constitució, i sis membres de la Mesa del Parlament, inclosa la seua presidenta, Carme Forcadell.

Considera el ministeri públic que tots ells van promoure i van utilitzar "la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la població" i que van cridar a la insurrecció per aconseguir la independència de Catalunya.

Si així fos, haurien incorregut en un delicte de rebel·lió, penat d’entre 15 i 25 anys de presó per als caps o instigadors i de fins 30 si s’han esgrimit armes, causat estralls o exercit la violència.

Per a la Fiscalia, la resolució dels querellats de cometre aquest delicte va ser "ferm" en tant que, per aconseguir la independència "van procurar la mobilització social, el suport de la policia autonòmica, el control del pressupost necessari i la utilització de vies violentes per impedir l’oposició per part de les forces de l’ordre públic". I a més van convidar "a determinats comandaments dels Mossos d’Esquadra" que facilitessin la celebració del referèndum l’1-O. Una proposta, segons el parer de la Fiscalia, "consistent i generadora d’un perill manifest per trencar les bases d’Espanya".

És l’Audiència Nacional la que, segons la Fiscalia, ha d’investigar Puigdemont i els seus consellers en tant que és el tribunal competent per als delictes de sedició i rebel·lió i ja que els investigats van perdre la seua condició d’aforats divendres passat, en ser cessats. A més, justifica la competència d’aquest tribunal en establir que "els fets desborden clarament els contorns territorials" i que "afecten l’essència mateixa de l’Estat espanyol".

En cas que els fets no siguin constitutius d’un delicte de rebel·lió, el ministeri fiscal creu que sí que ho serien de sedició, entès aquest com l’alçament públic i tumultuari per impedir "per la força o fora de les vies legals" l’aplicació de la Llei o les resolucions administratives o judicials.

La Fiscalia també els acusa de malversació per l’"ús il·legal de fons públics" que van realitzar per permetre la celebració de l’1-O.