POLíTICA
La Fiscalia preveu activar aquest dilluns l'acció penal contra Puigdemont
Puigdemont no va al Senat perquè entén que Rajoy ja té decidit el 155
La Fiscalia General de l’Estat té previst posar en marxa avui la maquinària legal contra els responsables de la declaració d’independència aprovada pel Parlament, inclòs l’expresident de la Generalitat, Carles Puigemont.
Fonts de la Fiscalia General de l’Estat han confirmat a Efe que la querella es presentarà avui mateix després que el fiscal general, José Manuel Maza, i els seus assessors l’hagin ultimat durant el cap de setmana.
En principi, la intenció de Maza és actuar contra els membres del Govern i contra els integrants de la Taula que divendres passat 27 van permetre que es tramités la declaració d’independència.
La Fiscalia havia mostrat la seua voluntat que la querella afectés "tots" els que participessin dels fets presumptament delictius, però la votació secreta i en urna fa impossible identificar els parlamentaris que van votar "sí" la independència.
Com s’ha apuntat en les últimes setmanes des de la Fiscalia, la idea és processar els promotors del procés per rebel·lió, un delicte previst per a aquells que s’alcin "violentament i públicament" amb una sèrie d’objectius, com la derogació, suspensió o modificació de la Constitució o la declaració de la independència d’una part del territori nacional.
El Codi Penal preveu penes d’entre 15 i 25 anys de presó per als qui, "induint als rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió" i per a "els caps principals d’aquesta".
Els qui exerceixin "un comandament subaltern" poden ser castigats amb condemnes de presó de deu a quinze anys, i els mers participants s’enfronten a possibles càstigs de presó de cinc a deu anys.
La pena més alta, 30 anys de presó, es planteja per a aquells caps de rebel·lions en les quals s’hagin esgrimit armes, causat estralls o exercit la violència.
S’ha especulat amb la idea que la Fiscalia sol·liciti en la seua querella la detenció de Puigdemont, si bé no és freqüent que es demanin aquest tipus de mesures en un escrit de querella o denuncia, pel que altres fonts apunten la idea que tan sols es plantegi la seua citació a declarar com investigat.
També cal encara veure davant de quin tribunal s’interposa la querella, atès que els membres del Govern han estat cessats i el Parlament dissolt per l’Executiu central en aplicació de l’article 155 de la Constitució, amb la qual cosa la major part dels possibles querellats ha perdut l’aforament.
Però no tots, ja que, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entre d’altres, el mantindrà en formar part de la Diputació Permanent fins la convocatòria electoral, amb la qual cosa el mantenen.
Fonts jurídiques han plantejat en les últimes setmanes que la querella es remetrà amb tota probabilitat al Tribunal Suprem, en considerar que els fets afecten tot el territori espanyol i fins i tot s’han comès a l’estranger, com és el cas d’alguns webs vinculats al referèndum que estaven allotjades en servidors d’altres països.
Si finalment es té en compte la pèrdua d’aforament de Puigdemont i no preval el criteri de què la condició d’aforats d’alguns querellats com Forcadell arrossega als altres, llavors la Fiscalia presentaria la seua querella per rebel·lió davant de l’Audiència Nacional.
