Puigdemont crida a Brussel·les a votar el 21-D i demana a Rajoy acatar el resultat

Una crida a la ciutadania catalana a votar el 21-D i un desafiament al Govern espanyol perquè acati el resultat són els eixos de la compareixença ahir a Brussel·les del president Puigdemont, que va assegurar que no demanarà asil polític i va argumentar que s’ha traslladat per “seguretat” jurídica i personal i per internacionalitzar el procés.

El president Carles Puigdemont va fer ahir les primeres declaracions públiques des que ell i part del seu Govern es van traslladar a Brussel·les. Va comparèixer a la capital belga amb sis dels consellers cessats en aplicació de l’article 155: Joaquim Forn, Toni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí i la lleidatana Meritxell Serret. Davant de mitjans de comunicació de tot Europa, Puigdemont va cridar la ciutadania catalana a votar el 21-D i a preparar-se per a un “llarg camí” cap a la independència. “Alentir la república és un preu raonable”, va dir, a canvi d’evitar qualsevol forma de violència. Així mateix, va demanar al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, d’aclarir si acatarà el resultat de la votació. Puigdemont es va referir a les eleccions com un “repte democràtic” i va garantir que “respectarà el resultat, sigui quin sigui”. “Farà el mateix el Govern?” [estatal], es va preguntar, i va instar l’Estat i els principals partits que van donar suport al 155 (PP, PSOE i Cs) a pronunciar-s’hi. Aquest desafiament arriba quan l’últim sondeig del CEO apunta a una nova majoria independentista i després que alts càrrecs del PP com el vicepresident del Senat, Pedro Sanz, i el president dels populars catalans, Xavier García Albiol, apuntessin a prolongar la intervenció més enllà dels comicis (vegeu SEGRE d’ahir).

Sobre la seua marxa i la de part del seu Govern a Brussel·les, va afirmar que es deu a una estratègia de “no-confrontació” amb l’Estat. Una maniobra que, segons el seu parer, li permet atreure l’atenció internacional sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya des del “cor institucional d’Europa”; evita una “onada de violència” si s’haguessin resistit a la intervenció estatal; i li garanteix “llibertat i seguretat” davant de l’amenaça d’una querella per rebel·lió que “no busca justícia, sinó revenja”. “No he vingut a Brussel·les a demanar asil polític”, va subratllar, després que dilluns s’estudiés aquesta hipòtesi. No va poder precisar quant de temps s’estarà a la capital belga, on s’allotja en un hotel de tres estrelles a prop del centre. Es va limitar a afirmar que no pretén eludir la justícia i va assegurar que tornaria “immediatament si tingués garanties d’un judici just” davant de l’amenaça de penes de presó que “poden sumar més de 500 anys” entre membres del Govern i del Parlament.

El president va demanar als catalans que es preparin per a un “camí llarg” de la independència

La possibilitat de “fiances abusives” i de presó preventiva, com va succeir amb els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, va servir a Puigdemont per argumentar que “es persegueixen idees i no delictes”. Hores després, l’Audiència Nacional el va citar a ell i a tot el seu Govern a declarar entre dijous i divendres i va reclamar 6,2 milions de fiança, que han de dipositar en un termini de tres dies. Altrament, els embargaran els béns.

barcelona

Tant Puigdemont com els consellers van insistir que són els legítims governants de la Generalitat i el president va afegir que “cap deixa el Govern” malgrat els decrets de cessament, ja siguin els que són a Bèlgica o els que segueixen a Catalunya. Durant la compareixença amb sis membres del seu Executiu (Lluís Puig, pel que sembla també a Brussel·les, no va aparèixer davant les càmeres), va dir que el vicepresident, Oriol Junqueras, i el cap de llista de JxSí, Raül Romeva, dirigeixen la feina a Catalunya. Junqueras i Romeva es van reunir a la tarda amb Josep Rull i Carles Mundó al Parlament. Van voler escenificar que el Govern “treballa amb normalitat” i ho van fer amb una trobada que va coincidir amb el dia en què sol celebrar-se la sessió setmanal del Consell Executiu. Al tancament d’aquesta edició, i després de moltes especulacions, almenys Joaquim Forn i Dolors Bassa van tornar a Barcelona.