Doctrina del 23-F per fer passar segudes i cassolades per violència

Segudes, cassolades, tractorades, pintades, cartells o fins i tot marxes i concentracions sense incidents apareixen descrites com a “violència” en la querella de la Fiscalia contra el Govern català i membres de la Mesa del Parlament. El delicte de rebel·lió que els atribueix exigeix que un alçament “públic i violent”, segons l’article 472 del Codi Penal, i el ministeri públic cita formes de protesta habitualment considerades pacífiques per recolzar aquest càrrec. Per defensar la seua tesi, recorre a l’únic precedent de rebel·lió jutjat: el cop d’estat del 23-F.

La querella davant del Suprem, que fa servir arguments similars a la presentada davant de l’Audiència Nacional, afirma que una manifestació nombrosa pot considerar-se violenta al “tenir un efecte intimidador” en la policia; que una cassolada també ho és a l’“impedir dormir” als agents; defineix com a “actes d’assetjament i pressió” enganxar cartells o fer pintades, i es refereix a segudes i “parets humanes” per impedir la retirada d’urnes a Lleida com a “situacions de violència”. Sobre les càrregues policials de l’1-O, addueix que “van ser resultat de la pertinaç actitud dels querellats de celebrar tant sí com no l’inconstitucional referèndum”.

Defineix ANC i Òmnium com a “braç civil” de l’aixecament “afavorit pel Govern i diputats”

Per a la Fiscalia, la violència que requereix el delicte de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”. Argumenta que “pot no ser necessari” si l’alçament “és de tal dimensió que té capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d’una possible actuació les forces de l’ordre”. És la doctrina que va establir el Tribunal Suprem al jutjar el cop d’estat perpetrat per militars l’any 1981.

Provar de demostrar un alçament “violent” és només part del treball que té davant de si la Fiscalia. Per obtenir condemnes, a més l’ha de vincular als acusats. Per a això, cita convocatòries de protestes d’ANC i Òmnium, a les quals es refereix com a “braç civil” de l’“aixecament afavorit pel Govern i els diputats independentistes”; i afegeix que hi ha membres de les dos entitats entre els querellats.

LES CLAUS