La jutge ordena detenir Puigdemont i els seus quatre consellers a Bèlgica

La jutge Carmen Lamela va ordenar ahir la detenció a Bèlgica del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels 4 consellers que dimarts eren amb ell a Brussel·les. Es presumeix que Puigdemont declararà davant d’un jutge belga, que podria extradir-lo en dos mesos. Ahir va dir estar disposat a ser candidat el 21-D “fins i tot des de l’estranger”.

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va dictar ahir una euroordre perquè Bèlgica detingui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers cessats pel Govern central que dimarts passat estaven amb ell a la roda de premsa que va fer a la capital belga. Malgrat l’ordre de cerca i captura, la detenció de Puigdemont i els consellers podria no ser immediata perquè primer ha de ser tramitada a Brussel·les. La Fiscalia federal belga va rebre ahir l’euroordre, però no l’analitzarà fins avui. Una vegada analitzada pel ministeri públic, un jutge d’instrucció assumirà el cas i decidirà els següents passos a seguir. Es presumeix que Puigdemont no acceptarà l’extradició a Espanya. Pel que sembla, el motiu de la presència del president a Bèlgica és provocar que una justícia que no sigui l’espanyola es pronunciï sobre els delictes que se li imputen. El càrrec de rebel·lió, per què dijous van ser empresonats el vicepresident del Govern i 7 consellers, no figura a la llista de delictes en els quals l’extradició entre Bèlgica i Espanya és automàtica. Per aquesta raó, el jutge belga s’haurà de pronunciar sobre els càrrecs de la justícia espanyola, que seria el que busca Puigdemont, per posar en evidència davant del món, i sobretot davant de la Unió Europea, l’abús judicial del qual són víctimes, segons ell, les institucions catalanes. Si es confirmen aquestes previsions, Bèlgica podria entregar a Espanya Puigdemont en un termini d’uns dos mesos. En aquest supòsit el jutge belga que tramiti el cas haurà de determinar si el president ha d’esperar aquest període en situació de presó preventiva, com els 8 conselleres del Govern que estan presos a Madrid, o en llibertat. Una estratègia similar podrien seguir els quatre consellers que dimarts estaven amb Puigdemont a Brussel·les: Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig.

Ahir Puigdemont va ser entrevistat pel canal belga RTBF i va anunciar la seua intenció de presentar-se com a candidat en els comicis del 21 de desembre. “Sobretot si hi ha la més mínima possibilitat que puguem anar junts”, va afegir amb referència a una llista conjunta. A més, va assegurar que podria fer campanya des de l’estranger. Encara que estigués en presó preventiva podria ser candidat (vegeu la pàgina 6). Puigdemont va dir que no ha fugit de la justícia sinó que ha anat cap a “l’autèntica justícia”, amb referència a la justícia belga, amb la qual assegura que està “totalment disposat a col·laborar”.

La Sala Penal de l’Audiència Nacional va confirmar ahir la presó provisional acordada per la jutge d’instrucció Carmen Lamela respecte dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Els cinc magistrats van desestimar els recursos dels Jordis una vegada celebrades ahir les vistes d’apel·lació. En els propers dies, la sala ha de dictar les actuacions amb els arguments en què es basa per confirmar la decisió de Lamela del passat dia 16 d’octubre.

Dijous va tenir lloc la vista a l’alt tribunal per revisar la presó provisional de Sànchez i Cuixart. L’endemà de l’ordre de presó de Carmen Lamela contra mig Govern de la Generalitat, un altre tribunal ha valorat si cal mantenir els Jordis a la presó o no i els ha mantingut entre reixes. Són a Soto del Real des del 16 d’octubre per un suposat delicte de sedició després de la manifestació massiva del 20 de setembre durant les detencions de catorze càrrecs públics de la Generalitat.

Els acusen d’incitar la massa a aixecar-se, quan a les imatges que formen ja part del sumari es veu com van intentar dispersar la manifestació. Els advocats van recórrer sense gaires esperances de poder treure’ls de la presó i van al·legar que no hi ha possibilitat de reiterar el suposat delicte, però l’argument ha estat rebutjat.