Bèlgica deixa en llibertat condicional Puigdemont i els quatre exconsellers

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret van quedar ahir en llibertat amb mesures cautelars després de prop de 14 hores d’arrest a la Fiscalia de Brussel·les després que ells mateixos es lliuressin a la policia belga a primera hora del matí. El jutge va dictar la “prohibició de sortir del territori belga sense acord del jutge d’instrucció, residir en una adreça fixa i presentar-se personalment quan siguin convocats per les autoritats judicials o policials”. Cap d’aquestes mesures, molt més laxes que les dictades per l’Audiència Nacional sobre els vuit exconsellers i els líders de l’ANC i Òmnium, són recurribles. Poc abans de la mitjanit es va veure sortir un furgó de les dependències de la Fiscalia de Brussel·les, a l’interior de la qual es trobaven almenys Comín i Puig. Al lloc esperaven, a més de periodistes, mitja dotzena de catalans residents a Brussel·les, que a la sortida del furgó van cridar “No esteu sols”.

L’Audiència Nacional va remetre a última hora de divendres les cinc ordres europees de detenció i entrega dictades per l’Audiència Nacional per rebel·lió, sedició, malversació de fons públics, prevaricació i desobediència. Els advocats dels cinc membres del Govern català i les autoritats judicials belgues van estar en contacte des d’aleshores per acordar l’entrega voluntària, que es va produir a primera hora d’ahir a la seu de la Policia federal a Brussel·les. A les 09.17 hores van ser privats de llibertat i van prestar declaració davant del jutge de guàrdia designat per tramitar el procediment d’instrucció. Tant Puigdemont com els quatre exconsellers van triar el neerlandès i no el francès per declarar.

A partir d’ara, el dossier serà transferit pel jutge d’instrucció a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància), que tindrà un termini de quinze dies per prendre una decisió sobre l’extradició. A partir de llavors, el tribunal tindrà quinze dies més per decidir sobre la petició de les autoritats espanyoles d’extradir les cinc persones. Les parts podran recórrer la decisió primer davant del Tribunal d’Apel·lació, que tindrà també quinze dies per pronunciar-se, i, en última instància, davant del Tribunal de Cassació, que compta amb el mateix termini per a la decisió definitiva. L’euroordre estableix un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d’extradició entre dos Estats membres, un període que podria ser ampliat trenta dies més, fins als 90, en casos excepcionals.

Amb tot, la Fiscalia va precisar que aquests terminis s’apliquen a les persones sobre les quals pesen ordres d’extradició i que estan detingudes, per la qual cosa en cas que els arrestats siguin posats en llibertat els terminis podrien ser “molt més grans”.

Líders belgues critiquen Espanya El viceprimer ministre belga, el nacionalista flamenc Jan Jambon, va qüestionar el comportament del Govern espanyol en les seues actuacions contra líders de l’independentisme i va indicar que Espanya ha anteposat les lleis nacionals a la convenció dels Drets Humans i altres lleis “que estan per sobre” de l’espanyola. El portaveu del Partit Popular i vicepresident primer del Grup PPE al Parlament Europeu, Esteban González Pons, en resposta, el va acusar de pertànyer a un partit d’“acreditat historial xenòfob” i “nacionalista” com és la Nova Aliança Flamenca. També hi va haver crítiques a Espanya per part de l’exprimer ministre belga Elio di Rupo, que va titllar el comportament espanyol de “franquista autoritari”. Finalment, el Moviment Reformador dins del govern i el Partit Socialista belga van expressar el rebuig de l’ofensiva judicial del Govern central i el curs pres per l’Executiu de Mariano Rajoy.