El jutge dicta presó eludible amb fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell

El jutge del Suprem Pablo Llarena va decretar ahir a la nit presó eludible sota fiança de 150.000 € per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i llibertat sota fiança de 25.000 per a 4 membres de la Mesa: la lleidatana Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Corominas i Lluís Guinó. L’altre encausat, Joan Josep Nuet, va quedar lliure sense mesures cautelars.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ingressar ahir a la nit a la presó d’Alcalá-Meco a l’espera de reunir els 150.000 euros de fiança fixats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, davant del qual ella i cinc membres de la Mesa del Parlament –la lleidatana Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó (tots de JxSí) i Joan Josep Nuet (CSQP)– van declarar investigats per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació, al permetre la votació de la declaració d’independència. Forcadell és l’única empresonada, ja que el jutge va dictar llibertat sota fiança de 25.000 euros per a Barrufet, Corominas, Guinó i Simó, als quals dóna una setmana per abonar-la. Una vegada l’hagin dipositat, no podran sortir d’Espanya, se’ls retirarà el passaport i hauran d’anar setmanalment al jutjat. Nuet va quedar lliure sense mesures cautelars. La Fiscalia demanava presó incondicional per a Forcadell, Corominas, Guinó i Simó, presó sota fiança per a Barrufet i llibertat amb mesures cautelars per a Nuet. Segons fonts jurídiques, abans de concloure l’audiència breu en la qual la Fiscalia va fer la petició, Forcadell i els altres quatre membres de JxSí van manifestar que renuncien a la via unilateral per a la independència.

A la declaració prèvia, Forcadell –a l’igual de Barrufet, Corominas, Simó i Guinó– va assumir l’aplicació de l’article 155 i que la declaració d’independència aprovada era un acord “polític” amb un valor “declaratiu i simbòlic”. Segons fonts judicials, Barrufet va anar més enllà i va declarar que el referèndum de l’1-O no tenia validesa per falta de garanties. Forcadell va al·legar que evitar el debat parlamentari “hauria incomplert la legalitat internacional i els principis de l’estat democràtic”. La interlocutòria del jutge indica que tots “han assumit la intervenció derivada de l’aplicació del 155” i que “o bé renuncien a l’activitat política futura o, els que desitgen continuar exercint-la, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional”. Diu que el risc de fuga “es difumina” perquè han declarat quan se’ls ha citat, a diferència d’“altres d’actualment escapats”, amb referència a Puigdemont i 4 exconsellers.

La causa contra el Govern, cap al Suprem

El jutge d’instrucció de la causa per rebel·lió contra Carme Forcadell i cinc membres de la Mesa del Parlament al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, també va requerir ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tota la causa que s’hi va obrir contra aquests mateixos càrrecs del Parlament per desobediència, malversació de cabals públics i prevaricació.

Així mateix, van assenyalar que parts personades en el procés al TSJC han demanat a Llarena que també assumeixi la causa oberta en aquest mateix tribunal contra el Govern de Carles Puigdemont, però, de moment, el jutge d’instrucció no s’ha pronunciat sobre aquest punt. Així mateix, a l’Audiència Nacional hi ha un altre sumari contra el Govern per rebel·lió, sedició i malversació pel qual vuit exconsellers estan ara a la presó. Aquestes mateixes fonts creuen probable que si Llarena demana la causa del TSJC contra el Govern català, la instrucció iniciada a l’Audiència Nacional també acabi al Suprem, que d’aquesta manera faria que totes les causes judicials pel procés independentista les instrueixi l’alt tribunal.

Precisament, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va rebutjar ahir els recursos de reforma contra l’ordre de presó incondicional presentats per l’exvicepresident Oriol Junqueras i els set exconsellers. Ara, poden presentar recurs d’apel·lació davant de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, òrgan format per diversos magistrats. Les defenses dels exconsellers afirmaven en els recursos que la presó preventiva “lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política” en les eleccions del pròxim 21 de desembre. A més, consideraven que no hi pot haver reiteració delictiva, perquè amb l’aplicació de l’article 155 ja han estat cessats dels càrrecs al Govern, i proposaven mesures cautelars “menys costoses”, com la retirada de passaport, la prohibició de sortir d’Espanya o una fiança econòmica.