El PP i la seua tresorera seran processats pels ordinadors de Bárcenas

L’Audiència de Madrid ha confirmat el processament del PP, de la seua tresorera i diversos assessors per presumptes delictes de danys informàtics i encobriment pel supòsit esborrat dels discos durs dels ordinadors utilitzats per l’extresorer Luis Bárcenas a la seu nacional del partit.

La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de Madrid ha desestimat els recursos presentats pel Ministeri Fiscal; el PP; la tresorera, Carmen Navarro; l’assessor jurídic, Alberto Durán, i el director de sistema d’informació del partit, José Manuel Moreno. Tots els afectats i el fiscal van recórrer l'auto de transformació de diligències prèvies en procediment abreujat, però l’Audiència confirma la decisió del jutjat número 32 de Madrid en un auto contra el què no és possible recurs. És a dir, es confirma el tancament de la instrucció i el primer pas per asseure el PP a la banqueta dels acusats en el que constitueix la primera vegada que una formació política és processada.

Els recurrents demanaven la nul·litat de la causa, argumentaven la falta d’elements precisos perquè aquesta segueixi endavant i, a més, demanaven noves diligències d’investigació. La secció rebutja els arguments dels recurrents i afirma que hi ha "indicis suficients" de la comissió de possibles delictes de danys informàtics previstos a l’article 264.1 del Codi Penal i d’encobriment previst a l’article 451.2 del mateix.

L’Audiència Provincial (en aquest cas la secció 23) ja va desestimar en el seu moment els intents del PP de recusar la jutgessa d’instrucció del cas, Rosa María Freire, que acusava d’actuar amb enemistat "manifesta" contra el partit.

En la resolució coneguda avui, l’Audiència apunta els dubtes existents sobre la titularitat dels equips destruïts (és a dir, si són del PP o de Bárcenas), però, més enllà d’això, posa l’accent sobre el contingut dels mateixos. Els processats van afirmar que els equips no tenien cap contingut, però Bárcenas va afirmar el contrari. En aquest aspecte, el fiscal va al·legar "falta de credibilitat" de Bárcenas deguda als seus nombrosos contenciosos judicials amb el PP i a les diferents versions que ha aportat.

Però l’Audiència creu que la versió de l’extresorer "no resulta inversemblant", igual com considera que hi ha dubtes sobre l’existència i aplicació d’un "protocol d’esborrament segur" -com van argumentar els recurrents- i indicis que poguessin intentar esborrar dades perjudicials per als interessos del PP.

A més, els magistrats de l’Audiència es recolzen en una sentència del Suprem de la qual va ser ponent l’actual fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, "que exigeix en tot cas autorització judicial perquè l’ocupador pugui accedir al contingut de les eines informàtiques posades a disposició dels seus treballadors per al desenvolupament de les tasques professionals que tinguin encomanades".

També rebutja el tribunal la pràctica de noves diligències (sol·licitades per Navarro, Moreno i el PP) i per a això al·ludeix a la polèmica reforma dels terminis d’instrucció contemplada a l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. És a dir, com la jutgessa no va declarar la causa com a complexa (malgrat la petició del fiscal), quan va dictar l'auto recorreguda la 27 de juliol de 2016 ja havien passat els sis mesos previstos en la norma a partir dels quals no es poden practicar noves proves.