El PP al·lega falta de proves per intentar sortir impune del 'cas Gürtel'

El PP va al·legar ahir davant del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja els 37 acusats de participar en els primers anys d’activitats de la trama Gürtel (1999-2005) “absència de prova, buit probatori, imprecisió i inconcreció” per salvar-se de qualsevol condemna.

Així ho va dir l’advocat de la formació política, Jesús Santos, en el seu informe final en el judici que acaba avui. “Tot és mera conjectura. Amb aquest grau d’imprecisió, el tribunal no podrà acusar el PP. No hi ha ni una sola dada per atribuir l’ús d’un benefici i enriquiment”, va al·legar al tribunal.

Anticorrupció reclama al PP 245.500 euros i a Ana Mato, 28.500 euros pels regals i esdeveniments familiars

El lletrat va precisar que no s’ha acreditat qui és el “suposat perjudicat” perquè no s’ha comprovat si els diners utilitzats per a les activitats corruptes pertanyien a les arques dels ajuntaments.

A més, va assegurar que les activitats que va realitzar el líder de la xarxa corrupta, Francisco Correa, als ajuntaments madrilenys de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón eren “actes d’amagat” per a la formació política. Anticorrupció reclama al Partit Popular un total de 245.492 euros per les activitats presumptament delictives que van cometre els exalcaldes de Majadahonda (133.628 euros) i Pozuelo de Alarcón (111.864 euros), Guillermo Ortega i Jesús Sepúlveda, respectivament. Santos va afirmar que no ha de respondre a la quantia que es reclama per la campanya electoral del 2003 perquè, en cas de ser considerat culpable, aquesta acció ha prescrit.

Per la seua part, l’advocada de l’advocada exministra Ana Mato va retreure a Anticorrupció que les seues conclusions han causat un “grandíssim dany a la seua reputació”. Així ho va manifestar la lletrada Julia Muñoz, que va destacar que Mato és la “primera interessada” a demostrar que no ha obtingut “cap benefici” dels fets que s’enjudicien. La Fiscalia li reclama 28.467,53 en regals i esdeveniments familiars com a partícip a títol lucratiu.

González va conspirar sobre els seus problemes judicials Poc abans que esclatés el cas Lezo, l’expresident madrileny Ignacio González, coneixedor que era investigat, va començar a desenvolupar amb els seus amics més propers, com l’exministre del PP Eduardo Zaplana, les seues teories de la conspiració sobre l’origen dels seus mals judicials. Això fa que converses amb els seus coneguts filtrades no tinguin cap mena d’espontaneïtat i semblin més aviat dirigides al disseny d’una coartada en la qual implica des del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, fins als empresaris Juan Miguel Villar Mir i el seu gendre Javier López Madrid, embolicat en els últims anys en no pocs assumptes tèrbols. Com no podia faltar, també hi apareixen Luis Bárcenas, Álvaro Lapuerta, l’excomissari José Manuel Villarejo i fins i tot el Pequeño Nicolás. Noms que amaneix, cada vegada que els esmenta, amb el seu insult predilecte, “fill de puta”.